Els darrers dies han anat apareixent en premsa declaracions d'associacions agràries indicant el seu descontent. Tot i que cada una d'aquestes expressions és diferent, i expressa punts de partida i objectius propis, qualque cosa hi ha en comú en la protesta que ens fa pensar que la pagesia a Mallorca viu un moment difícil, coincidint amb els primers mesos de gestió del nou equip de govern a la Conselleria. No seria bo desqualificar d'una manera simplista unes veus associatives plurals que s'expressen sobretot perquè els seus associats ho exigeixen.
Una vegada més el sector ramader torna ser la gran víctima de la situació. Mai havien existit unes condicions tan difícils. La veritat és que a vegades un es demana com és possible que aquests professionals segueixin la seva activitat en unes condicions tan adverses. Però Mallorca té una tradició ramadera important que es resisteix a morir i que cerca solucions a les dificultats. Si el Govern no detecta aquests esforços i no els dóna suport el desencontre està assegurat.
Quines són aquestes dificultats? La gota que fa vessar el tassó és la pujada desmesurada dels aliments pel bestiar que ha col·locat productes com l'ordi, la civada o els llegums en valors propers al doble dels que tenien ara just fa un any. En un sistema de lliure mercat normal l'increment dels preus del menjar dels animals s'hauria de traduir en una repercussió sobre la resta de la cadena alimentària que anivellàs la relació entre costos i beneficis. Però això no funciona així. En primer lloc perquè a les Illes Balears sovint hi ha uns mercats agraris de caràcter monopolista -les cooperatives tenen un pes escàs o nul- i els preus als pagesos moltes vegades són fixats a la baixa, i en segon lloc perquè la distribució (de cada cop més concentrada en les grans superfícies) és la que es queda els marges de guany.
Hi ha un altre tema del qual en duim anys i panys parlant-ne i encara no s'ha arribat a fer res mai: els sobrecostos de la insularitat. Tot i que es pot parlar d'un sobrecost pels sectors agraris del 15%, en determinades situacions es pot col·locar a nivells més alts. Si el mercat enlloc de reconèixer aquest sobrecost encara penalitza les produccions insulars és evident que la comptabilitat dels ramaders s'ha de veure constreta a les pèrdues.
La normativa comunitària, l'estatal i l'autonòmica imposen noves exigències sanitàries, de benestar animal i mediambientals. Volem tenir una ramaderia de primer nivell que asseguri aliments segurs i de qualitat. Això implica haver de fer costoses inversions que no tenen cap possibilitat de recuperar-se en el mercat. Per això la comunitat autònoma, amb bon criteri, va iniciar mesures de suport conegudes com Pro-Porc i Pro-Boví. Els ramaders han bestret quantitats importants per fer aquestes obres i els interessos no perdonen. Si la subvenció no es cobra aviat pot ser la ruïna.
A tot això hi podríem afegir que els vaquers de llet duen mesos veient que se'ls paga la llet més de 20 pessetes per litre menys que a la península (mentre se'ls ha pujat el menjar del bestiar fins al límit suportable) i que el sector oví i caprí es troba també en una pèssima cojuntura de preus.
Fins i tot la incipient ramaderia ecològica du uns mesos molt dolents en els quals mens i porcells es venen a preus ridículs.
Les estratègies generades al llarg dels anys 90 i principis de segle: producció d'alfals amb aigües depurades, sistema d'ajudes per les vaques de llet, suport a la comercialització i marques de qualitat de la carn, granja de selecció porcina, indicació geogràfica de la sobrassada, foment del porc negre i d'empreses associatives com Ramaders Agrupats, millora genètica i control de les malalties del bestiar, etc., ara necessiten una nova empenta. Si en lloc d'això l'administració s'instal·la en la indiferència o fins i tot en la tasca de generar més burocràcia dedicada a posar traves als pagesos i a les seves associacions l'enteniment no serà fàcil. Ara bé, si s'és conscient de la situació i s'adopta una actitud de treball i servei cap a la pagesia, els problemes d'avui ens donaran les solucions per demà.
