Just un any després de néixer el Bloc podria deixar d'existir. Si els components nacionalistes d'aquest decideixen entrar a la coalició que proposà Entesa per Mallorca aquesta setmana. Una aliança adreçada «a tots» els nacionalistes, repudiant expressament EU-Verds. Segurament no va ser cap casualitat que el mateix dia en què Entesa feia la seva proposta se filtràs com «molt probable» que l'amic d'UM dels d'Entesa, el batle d'Alcúdia Miquel Ferrer, sigui el successor de Maria Antònia Munar enfront d'una candidatura de consens de la qual Miquel Nadal seria el número dos. La resposta dels repudiats per Entesa no se va fer esperar. Els dirigents d'EU-Verds Eberhard Grosske i Miquel Àngel Llauger varen comparèixer divendres davant dels mitjans de comunicació per «instar» el PSM a reeditar conjuntament una nova coalició electoral per a les generals del pròxim març, tal com vostès podien llegir en aquest diari ahir mateix, convidant ERC a mantenir-s'hi i Entesa a sumar-s'hi i alhora descartar que UM s'hi pugui integrar. La gradació de les convidades "primer al PSM, secundàriament a la resta" indica quin és l'objecte d'interès d'EU-Verds. Fa l'efecte que després de l'entrecreuament dels estranys (estranys perquè se suposa que són aliats) articles d'opinió entre Miquel Rosselló, d'EU, i Bernat Joan, d'ERC, el passat estiu, l'allunyament entre els dos presumptes socis és bastant seriós i no se sap si revocable. El Bloc ha estat l'única opció intel·ligent que podien prendre PSM, EU i Verds. Qualsevol altre hagués significat inexorablement perdre més d'un diputat dels que obtengueren el 2003 per separat. N'han perdut només un. Quedant en tres el PP hagués tret majoria absoluta. És ver que en el seu naixement se digueren mentides, com que només era la primera passa per fer un nou partit. No ho digué tothom, emperò. Eren declaracions de compromís de caire intern que ara ja no se diuen i que, fins i tot, algun dels mateixos que així ho manifestaven ara considera que «només» era una operació per a les eleccions autonòmiques. Més enllà del que se diu, el que importa és el que és, el Bloc. Una coalició que, és ver, ha perdut molt de vots, i en seguirà perdent, però que en mantendrà els suficients i concentrats per tenir un declivi còmode. I per ventura llarg. No existeix alternativa política raonable, si per raonable s'entén voler mantenir la representació, per als seus membres. El fet que l'oferta d'Entesa hagi estat assumida de forma oberta "ni sí ni no, però que s'estudiarà" pel PSM, ha posat dels nirvis EU-Verds. És comprensible. Però no significa que el partit liderat per Biel Barceló desfaci el Bloc. Ara, tot pot ser en aquest món, i més encara en la política de la província, però seria un nou canvi d'estratègia tan brutal que és difícil d'imaginar que Barceló caigui en la mateixa gran errada dels seus antecessors. Altra cosa és ERC perquè és un partit purament tàctic, a Balears, i que mai no ha aconseguit res a les urnes per si sol. Però justament per això i per l'evidència coneguda per tothom que Barcelona imposà l'entrada al Bloc de la delegació insular després que aquest se passàs sis mesos criticant-lo, tampoc no està clar què farà davant l'oferta d'Entesa que significaria trencar el Bloc. Oferta que no està clar que UM vegi amb bons ulls, pel cas d'ERC. Ja que actua purament en contra del PSM. Perquè sap que la «gran» coalició nacionalista és impossible que obtengui un diputat a les eleccions nacionals i, per tant, és un moviment amb vistes al 2011 i no per ara. Cal insistir que la política en aquesta província a vegades se mou per interessos tan de curta volada que qualsevol cosa és possible. Fins i tot que el Bloc, després d'un any de ser creat i cinc mesos més tard d'haver demostrat la seva vàlua "sobreviure en un ambient en què el nacionalista és minvant així com també ho és l'àmbit a l'esquerra del PSOE" se pugui suïcidar. Tanmateix seria un suïcidi incomprensible. Però...