No és bo que els projectes legislatius que es comencen a conèixer semblin dur un increment de la tensió entre els socis del Pacte. Si mai no són bones les travetes entre socis de Govern, molt menys ho han de ser a partir de la correlació balear de forces, on el centreesquerre, conformat per un bon nombre de partits, té 30 diputats mentre que el PP totsol en tè 29. Just aquesta dada ha de ser una crida a la responsabilitat en cada decisió institucional que es prengui. Quan es té el poder a la mà és molt senzill cridar l'atenció, i més encara fer partidisme. Però el sentit històric del canvi de la passada primavera ha de ser tot el contrari. A l'hora de governar ha de ser tot un exemple de capacitat de sumar en comptes de restar, d'embastar en comptes d'esqueixar. En definitiva, ha de ser exemple de llum i de capacitat política. Tota protecció del territori ha de ser bona i benvinguda, però des del consens, la voluntat d'avançar junts i l'habilitat per superar contradiccions.Aquesta és la tasca fonamental del president Antich, que ha d'anar molt en compte a l'hora de llimar dissensions entre els diferents grups i fins i tot dins les ales del seu propi partit. Si aconsegueix establir una dinàmica conjunta, que dugui el mateix rumb, refermarà el seu lideratge i salvarà el Pacte.