Si una institució havia agafat l'empremta d'un partit polític
fins a fer-se sinònims era el Consell de Mallorca. Tres
legislatures presidides per la senyora Munar ens havien avesat a
una dinàmica particular que semblava vitalícia. Per això semblen
pocs 100 dies de canvi en les principals cares. A més, el canvi
manté UM com a principal soci dels socialistes que presideixen i
que no han mostrat voluntat de capgirar la dinàmica, almanco, a
curt termini. Un canvi tranquil, molt més que els del Consolat de
Mar o de Cort, malgrat siguin fruit del mateix pacte i de semblant
proporció en el repartiment de responsabilitats. Si ja és agosarat
voler fer un inventari d'accions i tarannàs d'aquestes institucions
en només 100 dies d'experiència, fer-ho de la governada per la
senyora Armengol obliga a filar més prim encara.
El primer a ressaltar és el comprensible poc interès en remoure
el passat de la institució per por a emprenyar als socis que la
suporten. La demanda de transparència només es conjuga en passat o
des de l'oposició i és una de les primeres víctimes del realisme
pragmàtic. Transparència d'aquest govern implica la de l'acció de
cada un dels socis. El contrari, el voler mirar al davant amb les
cucales posades és tenir la voluntat llogada. I llogada la tenen.
Malgrat hem de demanar a l'esquerra que es comporti com ens prometé
i esperam d'ella, no seria lògic escabellar-se per una opacitat
que, vull creure, només afectarà al passat, mentre hem suportat
mostres desvergonyides d'ella en l'anterior legislatura de
rasputins intocables i comptes més foscs que el túnel de Sóller. Ja
li val d'espenyar-ho tot per voler-ho tot i ara. Llevat de les
cucales, el Consell de la senyora Armengol va fent camí amb
empremta pròpia. S'ha aturat la urbanització a Son Real, s'ha
pasterejat a Son Espases, s'han obert al públic els plens, s'ha
promès canviar la dinàmica subvencionadora, s'han articulat
fórmules per a què tots els ajuntaments s'adaptin a la legalitat
urbanística i, ahir mateix, es convocà tots els batles i batleses
de Mallorca per ser escoltats. Pot semblar poc però imaginau què
hagués passat en temes urbanístics o de participació si guanya la
senyora Estaràs. Convé fer anàlisis comparatives perquè tenim el
país que tenim i no una pàgina en blanc on es pot escriure
lliurement, tal com ha passat amb el tema de les taxes de residus
on la política deixa pas a la gestió i aquesta no permet grans i
ràpids canvis.
Si parlam d'aquests primers 100 dies no veig cap necessitat de
fer menció a les declaracions del conseller republicà, senyor
Lladó, perquè només tenen la importància que els hipòcrites vulguin
atorgar. Ara resultarà que parlar lliurement, fins i tot
equivocar-se lliurement, és una monstruositat superior a callar
mentre es dilapiden doblers públics sense control ni vergonya.
Digau-me primmirat però el que em sembla delictiu â"així com sonaâ"
és tenir un pressupost de 3 milions d'euros i deixar un deute de 8,
tal com ens explicava ahir el diari que feren els responsables
(sic) del Consorci pel Desenvolupament Econòmic. Això fa mal al
país. Les declaracions, encertades o no, són responsabilitat
exclusiva de qui les diu. Els deutes injustificats els pagam
tots.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.