Ja és ben hora que el Govern de progrés acabi amb els embulls de l'època Matas en matèria d'ordenació del territori, quan escolava projectes i extenia la permissitivat a través de les lleis d'acompanyament dels pressuposts aprofitant la mà de mestre del seu director general territorial, Jaume Massot, aquell que perdé les claus de la caixa de seguretat quan fou imputat en el cas Andratx. Però no basta amb fermar coses que mai no s'haurien d'haver desfermat ni fixar-se només en camps de golf o macroxalets. Les Balears no estan amenaçades de mort només per aquí. El càncer actual, el que ningú no atura, el que es reprodueix dia a dia a un indret i a un altre, es diu caseterisme il·legal en rústic o excés de concessió de llicències en els pocs solars urbanitzbles que queden a alguns pobles. Aquí és on s'ha d'actuar amb celeritat. La pitjor vergonya de la Mallorca actual és l'excusa (que també pronuncien alguns progressistes) que «els ajuntaments han de poder viure, per això deixen fer». Aquest argument és traïció al país. Els permissos de reforma de casetes d'eines quan allà es fan xalets són delicte. Els atacs a l'ordenació del territori són delicte.
Cal una acció més decidida i exemplar.
