Història de la Humanitat

TW
0

Varen arribar en onades d'algun lloc del nord de l'Índia, varen envair tota Europa i les illes britàniques, duien cascs amb banyes i cantaven cançons tristes, encara les canten a Irlanda i Portugal. Tocaven la gaita. Alguns s'establiren a Grècia. Després varen arribar els seus cosins. Amb el fred de les estepes i dels viatges varen tornar descolorits. Cantaven i feien renou i bevien com a xots. Somiaven somnis de boira i patien ressaques de dracs, fades, sirenes i altres monstres. Els que es varen establir al nord es varen descolorir una mica més. Els més espavilats anaren al sud i es mesclaren amb mescles de cosins i d'altres. Els del sud varen començar a pensar, i encara el pensament, l'art, la literatura, la ciència, l'arquitectura la cuina i el vi són prolongacions seves. Un d'ells, molt més tard, fa només unes dècades, que escrivia sobre la fenomenologia de la presència de les sabates de Van Gogh, va arribar a dir que la història del pensament és una simple col·lecció de comentaris sobre el pensament d'aquells sudistes. Els del nord passaven fred i es feren pirates i piròmans. Costejant, costejant varen descobrir Amèrica. Com que no havia gaire cosa a cremar, no hi deixaren gaire traces.

A tot això, un poble de voreres del Mediterrani va decidir que Déu els havia triat baldament tenguessin el nas molt llarg i es dedicassin a perdre sempre i sistemàticament. Déu és molt feixuc. Els exiliava, els esclavitzava, els sotmetia contínuament a proves, inundacions, incendis, destruccions, i altres bromes pesades. Als mascles els feia tallar un bocí de pell del prepuci, i a tots els prohibia el vi, la xuia i les ostres. Això els ocasionà problemes, un darrere l'altre, i un gran sentit de l'humor. Un d'ells, fart d'aquest destí singular, es va fer comunista segles més tard. D'altres se n'anaren a Amèrica el segle XIX i es varen convertir en comediants, músics i escriptors. Un selecte grup d'ells arribaren a Mallorca, on per seguir el costum europeu, els cremaven de tant en tant públicament. Els seus descendents es feren joiers, poetes i fundaren un hiper. Alguns d'ells, en temps remots, varen ésser triats per Déu per a escriure el més gran best-seller de la Història. És un llibre molt entretingut, ple de personatges molt celebrats i visitats. Tenien uns cosins amb un bon nas també, però no pensaven gaire, només menjaven dàtils, boixaven els seus camells i qualque cabra, si hem de creure un pèssim novel·lista francès. A pesar d'això, els més vius d'entre ells bevien vi d'amagat, componien poemes sensuals i ensenyaven matemàtiques als descendents dels banyuts del nord. (continuarà)

Hilari de Cara, escriptor