Història de la Humanitat

A tot això, un poble de voreres del Mediterrani va decidir que Déu els havia triat baldament tenguessin el nas molt llarg i es dedicassin a perdre sempre i sistemàticament. Déu és molt feixuc. Els exiliava, els esclavitzava, els sotmetia contínuament a proves, inundacions, incendis, destruccions, i altres bromes pesades. Als mascles els feia tallar un bocí de pell del prepuci, i a tots els prohibia el vi, la xuia i les ostres. Això els ocasionà problemes, un darrere l'altre, i un gran sentit de l'humor. Un d'ells, fart d'aquest destí singular, es va fer comunista segles més tard. D'altres se n'anaren a Amèrica el segle XIX i es varen convertir en comediants, músics i escriptors. Un selecte grup d'ells arribaren a Mallorca, on per seguir el costum europeu, els cremaven de tant en tant públicament. Els seus descendents es feren joiers, poetes i fundaren un hiper. Alguns d'ells, en temps remots, varen ésser triats per Déu per a escriure el més gran best-seller de la Història. És un llibre molt entretingut, ple de personatges molt celebrats i visitats. Tenien uns cosins amb un bon nas també, però no pensaven gaire, només menjaven dàtils, boixaven els seus camells i qualque cabra, si hem de creure un pèssim novel·lista francès. A pesar d'això, els més vius d'entre ells bevien vi d'amagat, componien poemes sensuals i ensenyaven matemàtiques als descendents dels banyuts del nord. (continuarà)

Hilari de Cara, escriptor