Devers les primeries de la dècada dels noranta va ser notícia "a Califòrnia, això sí" la feta del president d'una gran empresa relativa al nou i llampant sistema telefònic d'atenció als seus clients. Empès pels responsables tècnics de l'empresa, va provar de telefonar-hi, per veure les meravelles que oferia el nou sistema. Sembla que després de prémer uns, dosos i tot el que la veu automatitzada li anava demanant per tal d'arribar a la informació que suposadament anava cercant, aviat en va tenir prou i tot veient el pa que s'hi coïa, va manar de forma taxativa i amb efectes immediats que es desconnectés aquell malson i tornessin al sistema d'atenció personalitzada de sempre. Sembla que, malauradament, aquesta actuació tan assenyada va ser una flor que no va fer estiu, ja que avui aquests sistemes s'han prodigat d'una manera excessiva, fins al punt que una de les coses pitjors que li pot passar a un hom és precisament haver de telefonar a un d'aquests serveis «d'atenció» al client. La resposta habitual és una veu que diu una cosa com ara «Si vol fer això, premi 1, si és això altre, premi 2...», i després d'unes quantes premudes més arriba una llarga espera. Tot aquest ritual acostuma a anar precedit de dos advertiments: el primer que avisa que «per raons de seguretat» la conversa pot ser o serà enregistrada. El segon que diu el cost per minut "sempre molt baratet" de la trucada. Ho de dir, intent estalviar-me tan com puc aquestes telefonades, però hi ha vegades que no queda més remei, com per exemple aquests dies en els quals Iberia ha tingut a bé modificar els horaris de vols que havia reservat i comprat amb antelació, i m'han enviat un correu electrònic per tal que em posés en contacte amb ells per a més detalls, és a dir, una telefonada a un 902 d'aquests i que no són gratuïtes, per poder ser informat al detall: Fosca! Si són ells que canvien la programació que, a sobre, no em facin pagar a mi la broma, no? I aquí, encara sort que vaig topar "després de prémer uns i dosos i esperar" amb una persona que em va dir que havia de telefonar a un altre nombre, aquest encara més car "un 807" i anar fent. Total que, ja que hi era, vaig optar per intentar posar una reclamació, i encara va ser més dur, perquè aquí l'únic que vaig aconseguir va ser que em diguessin que només les acceptaven per correu electrònic, cosa que vaig fer i al qual no esper cap resposta. I qui diu Iberia, pot posar en el mateix sac Telefónica, Ono i... El sarcasme més gran ve de part d'aquestes operadores, ja que ofereixen a tothom telefonades nacionals gratuïtes amb l'adsl, però els telèfons d'atenció al client són 902, que no són considerats com a telèfons nacionals i, per consegüent, cal pagar "almanco" el cost de la trucada. El fet curiós, del qual n'he tingut notícia gràcies a mename.net i al web de l'Associación de Internautas, és que la llei de millora de la protecció al consumidor, aprovada el desembre passat pel Congrés espanyol obliga que els serveis d'atenció al client, més enllà dels mitjans tècnics que facin servir, tenguin sempre garantida la possibilitat d'interaccionar amb un operador humà i també, que a tot estirar, el consumidor només ha de pagar el cost de la telefonada, cosa que no està clara si un hom telefona a un 902 i segur que té un cost addicional si és a un 807. L'Associación de Internautas "de la qual no sóc precisament un fan" ha iniciat accions als tribunals contra aquestes pràctiques abusives i, de passada, ofereix la possibilitat de trobar nombres alternatius als 902 (a través del web nomasnumeros900.com). No és que sigui gaire efectiva, però sempre ajuda més que, per exemple, el defensor del poble, el qual sembla que està molt més interessat a posar recursos al Tribunal Constitucional contra estatuts d'autonomia, que combatre aquestes pràctiques abusives i que, de fet, són vulneracions de l'ordenació legal vigent. O, per ventura, encara no se n'ha adonat. Una possibilitat que, sigui dit de passada, recorda aquell vell acudit que acaba amb «I que no hi hauria algú més?».