Que encengui el llum

TW
0

L'experiència és un grau i es demostra quan s'enfronten els nous consellers amb els vells. Escoltar a la senyora Cabrer defensar el nyap del metro mentre carrega totes les culpes sobre els nous gestors és una lliçó d'experiència davant de la qual les explicacions del conseller Vicens sonen a excuses. És clar que la força de les imatges, profusament distribuïdes per tot Espanya per escarni i vergonya dels Balears, deixen a cadescú en el seu lloc: el metro està mal fet i les presses de l'antiga consellera i del seu fugat president són culpables de la malifeta. Ara bé, les imatges i les paraules caduquen a una velocitat vertiginosa i al ciutadà li queda la molèstia de tenir un servei (bo o dolent, necessari o superflu, però generosament pagat) aturat. Això ho sap la senyora Cabrer perquè voluntàriament emprenyà als usuaris del tren de Manacor amb una llarga aturada per adobar un esllavissament que es podia reparar amb el servei actiu. Ho va fer per allò que ara suposa faran els seus successors: per menysprear públicament l'obra dels adversaris polítics. Avui, pocs dies després de l'escandalosa anegada de les instal·lacions soterrànies, és prest per saber si tendrà raó i l'aturada del servei s'utilitzarà per fer oposició a l'oposició. Manquen dades de les actuacions a fer "probablement, encara no les tenen" però seria convenient que fossin facilitades immediatament a la ciutadania. Quasi radiades en directe, proposaria, per demostrar que la vocació de servei públic i la preocupació per la seguretat són per sobre d'altres interessos partidistes.

Ahir al Parlament nedàrem entre l'hospital i el metro, dues de les sucoses obres pel fugat Matas. D'ambdós temes en començam a tenir la mesura plena per excés de debat insubstancial: sense novetats informatives omplim tertúlies i opinions a risc d'afartar la ciutadania. A risc o amb la intenció, que de tot hi ha en aquesta «vinya de la comunicació». Vinya que s'ha multiplicat exponencialment amb la generositat del president fugat que, a més dels mitjans públics que creà i omplí de còmplices ben pagats, adobà amb doblers de tots publicacions destinades a mantenir-lo en el poder. Fracassaren políticament "els actuals dirigents del PP reconeixen que no saberen comunicar-se amb l'electorat" però triomfaren econòmicament. Mentre esperam una compareixença pública del nou director d'IB3, senyor Martorell, per a que ens detalli els sous dels agraciats d'abans i d'ara (transparència, se'n diu d'això), no seria mala idea conèixer les subvencions a digitals i a gratuïts de la corda pepera. Sense comptar la publicitat institucional que cada conselleria i empresa pública facturà pel seu costat, un milió d'euros públics anaren a l'agraïda empresa editora d'un diari gratuït sense més control que l'ideològic. Comença a ser urgent la utilització d'internet per afavorir la transparència en els pressuposts i amb el seu compliment. És la revolució democràtica que esperam d'un govern progressista. El metro del fugat Matas ens havia de dur la modernitat i ens dugué la vergonya i la foscor. Del govern Antich esperam no haver-nos d'empegueir i, sobretot, que encengui el llum.