cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
26°

Televisions

Aquesta setmana hi ha hagut bones notícies dins el sector dels mitjans de comunicació audiovisuals. Per una banda, l'altre dia la portaveu del Govern, Margarita Nájera, va anunciar que l'Executiu balear sol·licitaria un múltiplex digital per poder rebre a les nostres illes els canals autonòmics de Catalunya i el País Valencià: TV3, C33-K3, Canal 9 i Punt 2. Es tracta de cadenes que ja rebem regularment des de fa una bona partida d'anys, la majoria d'elles gràcies a l'esforç de la societat civil, liderada per l'Obra Cultural Balear i l'Associació Voltor, que varen fer possible que avui dia els telespectadors d'aquí puguem veure les televisions en català fetes a altres indrets i puguem escoltar les emissores de ràdio públiques del Principat en la nostra llengua.

El problema és que el 2010 està previst que tengui lloc l'anomenada apagada analògica, que consistirà que les televisions deixaran d'emetre en analògic, com ara, i només es podran rebre digitalment a través del sistema anomenat TDT. De canals digitals n'hi haurà molts més que els que hi ha ara. Alguns seran d'àmbit estatal, altres d'àmbit autonòmic o insular i, fins i tot, n'hi haurà de locals. Però la nul·la sensibilitat del Govern central cap a la nostra llengua ha fet que no pensassin que aquí rebem (i tenim dret a rebre), les televisions autonòmiques de Catalunya i del País Valencià, per la qual cosa no els varen atorgar cap freqüència. Ara, després de la insistència de l'OCB i altres entitats balears, sembla que a la fi el nostre Govern posarà fil a l'agulla perquè el 2010 no ens hàgim de quedar sense tota aquesta oferta televisiva. Esperem que sàpiguen convèncer els seus homòlegs de Madrid i la cosa s'arregli.

Per altra part, IB3 estrena avui la seva nova programació que serà tota en català. D'aquesta manera es posarà fi a una greu discriminació que patíem els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, que si volíem veure la suposadament nostra televisió autonòmica ens havíem de menjar la meitat de la programació en la llengua dels nostres veïnats de Ponent. Si l'oferta televisiva ja està molt escorada cap al castellà, més ho estava si la televisió d'aquí es fa la meitat amb la llengua d'allà. Per arribar al cinquanta per cent en cada idioma, encara queden molts de biaixos! Tammateix cal tenir en compte que el problema d'IB3 no s'acabava en la llengua vehicular. Hi ha molts d'altres aspectes que s'han de canviar i que haurem de veure si la nova direcció hi ha pensat. En primer lloc, cal augmentar-ne la pluralitat, una televisió pública ha de poder ser sentida com a seva per tothom, i no només pels d'un determinat color polític. S'ha de cercar un equilibri just tant en els temes que es tracten com en la manera de tractar-los i, s'ha de procurar que a les taules rodones i debats hi hagi representades totes les sensibilitats i amb igualtat d'oportunitats. També convendria que s'empràs aquesta eina per analitzar el món des de l'òptica d'aquí, sense les interferències externes que ens atenia acostumats l'IB3 antiga, on hi havia programes que ens explicaven els fets passats pel filtre de Madrid. I, finalment, no cal oblidar que la raó de ser d'una cadena com aquesta ha de ser la de potenciar la llengua, sí, però també la cultura autòctona. I això s'ha de reflectir en la programació en general, però també en cadascun dels programes. S'ha de donar una especial rellevància a la producció cultural més nostrada, s'ha de potenciar la nostra música, la nostra literatura, la nostra producció audiovisual, .... Els continguts dels magazins i dels concursos han de tenirâ"ho en compte a l'hora de seleccionar els convidats, les cançons que han de sonar o les preguntes que s'han de plantejar als participants.

A veure si la cosa va bé i podem començar a sentir-nos orgullosos de la nostra televisió.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.