Inexplicablement, segueix el culebrot de Son Espases. Entre els que encara no saben com empassar-se el calàpet i els que no volen que es digui que no han escoltat tothom, la bolla gira mentre els adversaris aprofiten l'avinentesa per focalitzar la informació en aquest punt que genera la sensació d'immobilitat governamental que tant agrada explotar als conservadors. No és l'únic tema en l'agenda del govern, però ho sembla. Ahir al matí, en declaracions al programa de Tomàs Ibarz, d'IB3 Ràdio, la senyora Munar deixà clara l'opció del govern Antich, imprevists a part. I quins poden ser aquests imprevists, ara que sabem de la impossible resolució dels processos judicials que afecten la compra i concessió en un termini raonable? Idò, hi ha gent benintencionada que mou cel i terra per trobar una alternativa realista a la construcció de l'hospital de referència a Son Espases. A grans trets, es divideixen entre els que cerquen noves ubicacions amb voluntarista acceleració de terminis i els que miren d'apedaçar la sanitat mentre es refà Son Dureta amb un mínim de sis o de set anys. Entre aquests darrers, i una vegada reconeguda la impossibilitat que els altres hospitals públics assumissen «l'excés de càrrega» del vell hospital, que era la primera opció, es parla d'ampliar els convenis amb la sanitat privada amb la finalitat de diluir les incomoditats de la saturació. L'opció podria funcionar sempre que s'hi dedicassin encara més recursos econòmics que a fer l'hospital on el PP i els seus amics decidiren (en contra del manament unànime del Parlament, que havia consensuat la reforma integral del vell). Aquesta opció és, a més d'innecessàriament cara, una bomba de rellotgeria (una altra) davall la taula del govern Antich perquè ningú no pot garantir la pau dels braços armats que el PP manté dins els col·lectius sanitaris. Seria caure en el típic moviment on només en pots sortir banyut a més de fotut.
Mentre esperam saber el que tots creim saber, n'hi ha que cerquen ubicacions alternatives i acompanyen les seves propostes amb un encadenat de situacions ideals que van des de la urgència requalificadora dels terrenys, la declaració exprés de l'interès general, la beatífica resignació dels mercaders a adaptar-se a les noves circumstàncies sense pledejar de valent i la col·laboradora acció pedagògica del Sindicat Mèdic i altres escamots conservadors que voluntàriament desaprofitarien totes les ocasions per a fer demagògia a favor de Son Espases (per cert, què hi tendran en aquest lloc si els terrenys i les seves expectatives ja estan repartides). Supòs que els governants no poden obviar aquestes propostes lleugerament, sense resoldre tots els dubtes raonables de si serien bones solucions i, a més, millors que continuar amb el caramel enverinat que deixà el president fugat. Que no es pugui dir que no hem escoltat tothom, diuen una i altra vegada, però qualque vegada s'haurà de dir prou i prendre el camí recte, sigui quin sigui i tot apunta que se sacrificarà la icona. Afirmar que no es permetrà el creixement urbanístic al costat és una lloable declaració d'intencions que no pens que posi nerviosos els especuladors: poden esperar governs i ajuntaments més manejables, especialment ara que el mercat perd fua. Després, ni déu ens allibera d'un ja està fet.
