«La primera jornada de lliga sempre ha tingut un sentit
especial: no perquè sigui més interessant, més disputada, més
decisiva, sinó perquè amb ella s'inicia la tornada a la
normalitat». Estaríem plenament d'acord amb la reflexió del filòsof
Carlos Goñi Zubieta si la primera jornada de lliga es disputàs
avui, però amb les virgueries de calendari que fan els dirigents
federatius ens fan trabucar fins i tot la «tornada a la
normalitat». Encara que la Lliga va començar oficialment fa tres
setmanes (a finals d'agost!), el retorn a la normalitat es produeix
avui. Un retorn a la rutina, si ho voleu.
I com ja és normal i rutinari al començament de la temporada, ha
esclatat una nova edició de la «guerra de les televisions». Aquesta
vegada és entre Cuatro i La Sexta i, com en les anteriors, jo
tampoc no sabria explicar-los les implicacions, connexions
polítiques i negocis diversos que s'amaguen al darrere.
En canvi els puc aportar una sèrie de dades, manllevades d'un
estudi realitzat per l'economista esportiu Wladimir Andreff, que
poden ben bé il·lustrar què hi ha al darrere de l'espectacular
negoci que mou el binomi sagrat de futbol i televisió. Actualment,
hi ha més de 110 milions d'habitatges equipats per a rebre partits
de futbol en la modalitat, desconeguda fa només deu anys, de
«pagament per visió». A l'any 2002, les cadenes europees de
televisió dedicaren 3.900 milions d'euros al pagament de drets
d'emisió de futbol d'un total de 5.500 milions en concepte
d'emissions esportives (o sia, un 70%). Les retransmissions de
partits de l'esport rei suposaren el 61 per cent de les millors
audiències esportives.
Ja que el patrocini i els ajuts estatals no podien créixer molt
més com a font de finançament del futbol, la televisió de pagament
ha obert un nou camí a una nova època en la relació entre televisió
i futbol. Avui per avui, els mitjans de comunicació han esdevingut
la primera font de finançament dels clubs grans. Equips com el
Barcelona, el Bayern de Munic, el Chelsea, la Juventus, el Milan,
el Manchester o el Reial Madrid tenen en les retransmissions
esportives prop del 50 per cent dels seus ingressos.
L'altra cara de la moneda és el negoci que fan les televisions
amb el futbol. Avui qui poseeix els drets dels principals equips de
futbol europeu, disposa de la millor atracció per als espectadors
i, per tant, de la maquinària d'atracció de publicitat més
poderosa.
Això pot provocar una fractura econòmica entre els clubs més
potents (en nombre de seguidors) i la resta. És obvi que les
cadenes de televisió aspiren a recuperar la inversió feta en la
compra dels drets de retransmissió (uns drets caríssims, per cert).
I ho volen fer a través dels ingressos de pagament per visió. Però
la demanda d'aquest «servei» no té gaire a veure amb la
classificació de cada una de les lligues. Els equips que ocupen els
primers llocs a la classificació no són necessàriament els més
retransmesos ni els que reben major atenció per part dels
informatius televisius (i si no demanau-li a Héctor Cúper quan
entrenava el Mallorca).
Les cadenes de televisió compren, preferentment, els partits
dels equips més prestigiosos i amb més seguidors i comença així un
cercle viciós en què els clubs amb més prestigi i seguidors
acumulen més popularitat i la fractura amb la resta de clubs es fa
cada vegada més gran. Per il·lustrar-ho amb dos exemples, vos
explicarem que al calcio els partits que juga la Roma obtenen uns
100.000 subscriptors i els de la Juventus de Torí uns 90.000, que
contrasten amb els 900 que obté el Chievo de Verona o els 700 del
Piacenza. A la Primera Divisió, els partits que juguen el Barça i
els que juga el Reial Madrid sumen més d'un 70 per cent del total
de la facturació en concepte de pagament per visió.
En la història del Mallorca també hi trobaríem exemples de la
influència de la guerra de les televisions. El fet que durant uns
anys (els anys amb millors resultats) hi hagués al darrere les
empreses d'Antonio Asensio és només l'exemple més conegut.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.