Seria estúpid negar que una part del veïnat de la Real es mou contra l'hospital a Son Espases per estrictes interessos personals. Però aquests, els que només defensen el seu redol, són minoria en el moviment organitzat contra l'opció urbanística que trià el president fugat, senyor Matas. Per contra, de cop s'alcen veus de professionals, perdó, volia dir col·legiats, que amenacen l'actual govern Antich si decideix reformar Son Dureta i en les seves amenaces no s'hi troba ni una espurna de motivacions que no siguin personals. Des de la descarada militància en el PP d'alguns dels portaveus «professionals» fins a la lògica defensa de la comoditat personal davant les molèsties que suposaria tenir les obres al costat, tot són legítimes defenses d'interessos individuals però res més. L'únic argument que no és egoista en origen és el del temps d'execució, però queda anul·lat quan un recorda que callaren com a putes mentre els matistes es repartien el pastís i retardaven la solució a l'obsolescència de Son Dureta. Sigui quina sigui la decisió de l'executiu s'ha de dir fort: si s'hagués continuat amb els plans consensuats entre el govern Aznar i el Pacte de Progrés, en aquests moments ja hi hauria un nombre important d'àrees noves i en funcionament, amb un cost molt més barat i sense consumir territori. === Però tornem a l'argumentari d'aquesta guàrdia de korps del PP. L'interès egoista per no patir les obres al costat de la feina és tan legítim com el dels veïns de la Real que s'amaguen al darrere de la preservació del patrimoni per defensar els seus privilegis de tranquil·litat i qualitat de vida. Però on era el Sindicat Mèdic quan totes les clíniques privades de Palma s'han reformat amb els malalts i personal mèdic dins? Què passa, que el negoci és sagrat i davant del déu del benefici no s'han de defensar les condicions de feina? Que no eren dolentes les condicions de feina de Son Dureta de fa quatre anys i exigien una reforma urgent? Cadascú defensa l'opció política que més l'identifica però l'honrat és fer-ho sense amagar-se. És curiosa aquesta disposició de certs col·lectius professionals a fer la feina bruta d'erosionar els governs que no són del PP. Si abans era impossible fer entendre a un visitant que el president dels hotelers, senyor Cañellas, es manifestàs contra un parc natural al costat del seu hotel (si ho intentaves et miraven amb estranyesa mentre deien, emulant Asterix, estan bojos aquests mallorquins) ara ens costarà explicar que tot un sindicat de metges amenaça un govern democràtic després d'haver callat, per complicitat amb el govern anterior, mentre l'edifici de la salut pública queia a bocins. Almanco el sindicat d'infermeria, tot i que els seus membres s'han decantat majoritàriament per Son Espases, no amenacen l'actual govern i només fan públics els interessos personals arreplegats en una enquesta. Vos confés que, al final, el que m'indigna de veres és la covardia dels que s'amaguen darrere la confusió per fer oblidar que tenen unes sigles a les quals serveixen.