«MallorcaEls punyals que duus clavats Son Espases».De moment ho direm amb malgarbats versos propis i deixarem per més endavant els d'en Lluís Llach.Un servidor encara no entén com així els actuals governants no feren amb Son Espases allò que va fer el president espanyol amb la qüestió polèmica d'Iraq. Retirada immediata de les tropes. Hauria estat la postura més raonable, més comprensible i, també, la més fàcil.
La primera decisió del Govern hauria d'haver estat aturar la construcció de Son Espases i acte seguit s'haurien d'haver començat les obres de construcció del nou hospital de referència. Un hospital que fa tanta falta i és tan necessari que pareix mentida que no estigui fet des de fa anys. Els qui es preocupen d'omplir Mallorca de gent per fer els seus negocis, s'haurien de preocupar dels serveis necessaris per a tota aquesta gent.
El monestir de la Real és una part viva de la història de la ciutat, vinculat de manera clara amb la nostra cultura a través dels estudis lul·lístics. La construcció de l'hospital de referència a la finca de Son Espases és un atemptat pels elevats valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals de la finca. I ara, a més a més, resulta que pot ser perillosa per al personal i els pacients. Segons la plataforma Salvem la Real, basta observar els efectes de les darreres pluges, les que inundaren el metro (no em puc treure del cap les paraules que em va dir un veïnat de Son Sardina el mes de maig: «el metro... El primer dia que plogui s'inundarà!») per veure que existeix perill real d'inundacions. Cosa que el govern de Jaume Matas ignorà i no es va fer, en cap moment, cap estudi hidrològic, ni tampoc es prengueren mesures correctores a l'hora de fer el projecte.
Hi ha altres raons tan importants com les esmentades per aturar immediatament les obres a Son Espases. Però no es poden escriure, perquè, de moment, no existeixen proves.
Però fer l'hospital de Son Espases és, també, un error majúscul parlant en termes de tàctica política. Continuar el projecte dissenyat pel Govern de Matas i els seus empresaris propers servirà per cohesionar, ni que sigui una mica, el Partit Popular. O sia, donar oxigen a un partit que viu la crisi més important de la seva història (molt més greu que les crisis del 1996 i del 1999). I a més a més, significa també posar en perill el pacte de govern. O en el millor dels casos, incomodar un soci important (tots en són, d'importants, perquè no hi ha cap força de la qual es pugui prescindir) del pacte que ha duit Francesc Antich i Francina Armengol a la presidència del Govern i del Consell de Mallorca.
I encara més, si els governants del pacte progressista i nacionalista decidissin ubicar el nou hospital a la finca de Son Espases, hi podria haver una part important de l'electorat que interpretàs la decisió com una traïció a la confiança dipositada en ells, com una davallada de calçons davant els poders fàctics (aquests que com les meigues, no existeixen, però d'haver-n'hi, n'hi ha) i com un botó de mostra d'allò que a la gent cínica de dretes li agrada repetir fins a la sacietat: «tots els polítics són iguals».Un servidor no creu que els governants del pacte progressista i nacionalista siguin uns traïdors, ni uns venuts. I sempre ha combatut el «tots els polítics són iguals».Un servidor creu, però, que la política són els fets i no les paraules. I que són aquests i no aquelles els que situen cadascú al seu lloc.La política és l'art de fer possible el que sembla difícil.
