Per què pugen els preus dels aliments?

Qualsevol anàlisi dels fets ha de partir de constatar la fortíssima concentració d'operadors en el mercat mundial de cereals i productes alimentaris bàsics (no més de 10 empreses controlen tot el mercat de grans) i la no menys forta concentració de la distribució alimentària mundial (on altres 10 empreses mantenen el gruix de la comercialització alimentària). En aquest panorama ni els productors primaris ni els consumidors tenen possibilitats d'incidir sobre els marges comercials espectaculars que concentren les baules centrals de la cadena agroalimentària. Tan sols l'acció governamental "i no és fàcil, perquè el poder del complex alimentari és transnacional i superior al de la majoria dels estats" pot posar límits i dur a solc unes tendències de conseqüències socials, econòmiques i ambientals devastadores.

La decisió de la UE d'incorporar un 5'75% d'agrocombustibles en el total de carburants emprats en arribar a l'any 2010, i d'un 10 % en arribar al 2020; les polítiques de l'administració nord-americana, en íntim lligam amb el Brasil, a favor dels agrocombustibles i l'opció decidida de les grans empreses petrolieres cap a cercar acords amb les multinacionals del comerç de grans per obtenir enormes beneficis d'aquesta situació, són a l'arrel de l'escalada dels preus. La producció agroenergètica ha entrat en competició directa amb la producció destinada a l'alimentació humana i animal. A aquest factor hi hem de sumar la demanda creixent de cereals i soja als «gegants emergents» de la Xina i l'Índia, al costat de la pròpia demanda ascendent de cereals a causa de l'augment de la població i la cabana ramadera mundial; la inestabilitat de les produccions deguda a fenòmens lligats al canvi climàtic com les sequeres i els temporals catastròfics (tsunamis, ciclons...); l'entrada de capital especulatiu atret per les pujades continuades de preus i l'augment dels costos logístics del comerç de cereals a causa de la puja dels preus del petroli. Per ella mateixa, la demanda d'agrocombustibles no explica unes pujades de preus tan exagerades, però no es pot discutir l'efecte de la demanda agroenergètica sobre les existències de blat de les Índies als EUA. Els moviments especulatius s'han desencadenat a partir de les previsions d'un dèficit de la producció davant el consum. L'escenari que tenim és de continuïtat de l'increment de la demanda mundial de cereals (tant els destinats a l'alimentació humana i animal com els destinats a la indústria energètica) i, també, d'un increment de la producció (gràcies al conreu de noves terres i a la intensificació dels consums d'aigua, fertilitzants i agroquímics). En aquestes circumstàncies la indústria biotecnològica voldrà justificar la irrupció massiva de les plantes modificades genèticament (hi ha fam en el món!). Tot plegat: la desforestació causada per l'avanç de la «frontera agrària», els impactes ambientals de l'increment de l'ús de productes químics, la contaminació genètica i els costos energètics d'aquest model agroindustrial, són factors que incidiran negativament sobre les emissions de CO2 a l'atmosfera i repercutiran sobre una intensificació del canvi climàtic. Si no es limiten rigorosament els agrocombustibles i se cerquen models energètics i agraris més sostenibles, ens trobarem amb efectes molt negatius sobre el conjunt de la població i el medi ambient mundial.