Tots contents i alegres ompliren la clastra de Raixa de glamour progressista. Ni una referència a la història d'aquells que feren possible aquesta i la resta de grans possessions de Mallorca: els pagesos que treballaren la terra sense més expectativa que la supervivència i, en el millor dels casos, arreplegar les miques dels seus senyors. No és anàlisi marxista, només pura història social. Però dilluns ningú no volgué recordar que aquestes grans possessions només foren possibles perquè existia un règim proper a l'esclavatge. Molta púrpura cardenalícia i moltes referències a la cultura d'aquells que se la guardaven per a la seva casta i negaven l'accés a l'educació als altres. Seguim amb una història de personatges il·lustres però ara evocada per aquells que se senten orgullosos d'uns orígens que ben poc en tenen d'il·lustrats. Vénen del poble i només guarden lloances per aquells que el carregaven de delmes i d'alous, d'obligacions i temors de déu per a executar-les. Llàstima.

Llàstima, també, que no es vulgui recordar la història més propera. De quan es parlava de les mancances d'aquesta terra afrontades a la descomunal despesa feta sense més objectius concrets que festejar la senyora Munar per a dur-la als terrenys de qui exercia de magnànim galà amb els doblers de tots. No fa tants d'anys, poc més d'una legislatura, l'esquerra deia no entendre la bravejada del senyor Matas. Jo encara no l'entenc: la compradora alemanya, Jil Sanders, garantia l'ús públic de Raixa més de la meitat de l'any i no ens costava un euro. Ja està bé que Madrid afluixi quartos per aquestes illes "això s'ha de dir" però convendria establir un ordre de prioritats, almanco des de l'esquerra que diu no tenir deutes amb interessos particulars. Per això s'hagués pogut celebrar la inauguració de la primera part de les reformes amb l'esperit crític que no té per què estar renyat amb l'educació i, fins i tot, l'agraïment a aquells que ho han fet innecessàriament possible.

Només falta que per no trepitjar calls acabin premiant els especuladors de ses Covetes. Cal establir prioritats "això és fer política" perquè per tapar forats particulars amb els doblers de tots ja teníem els altres. Els doblers per a protegir territori amb la seva compra són per això: per protegir. Després d'una dotzena llarga de sentències judicials contràries als apartaments de la ignomínia i ni una sola a favor, aquell redol de l'illa és un dels més allunyats de les urpes de l'especulació. Si s'ha de pagar a qui la pretenien, que siguin els jutges que ho determinin i quantifiquin: ara no vendrà d'un dia. A més, demà mateix pot demolir-se aquell insult de ciment sense que s'hi vegin perjudicats els possibles drets dels seus propietaris. Més dinamita i menys pegats foradats. Que la llei, que mai obvia el dret a la propietat, està de part del territori. Si els tremola la mà, que s'aturin, es calmin i dediquin el pols ferm a protegir; que per això els votàrem.