cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 26°
32°

Els contraris a les imposicions lingüístiques ja tenen per on començar

La capacitat de mentir i manipular dels actuals dirigents del Partit Popular i del seu entorn mediàtic sembla que no té cap límit. Al pas que anam faran creure als seus seguidors i a qualque despistat que el dia és la nit i que la nit és el dia.De moment, ja han fet creure a més d'un incaut que aquí es vol imposar la llengua catalana i que la castellana és inherent a qualsevol persona que passegi per aquesta terra.

Ara que els impostors de sempre discuteixen una norma tan prudent i continguda com la Llei de comerç de l'any 2002, per ventura és bo recordar als dirigents polítics i a les associacions de comerciants que la llengua que s'ha fet obligatòria a les Illes Balears a través de normativa legal és la llengua castellana. I cal no oblidar que aquesta normativa ha estat imposada, en diverses èpoques històriques, a través de la violència.Ahir mateix l'Obra Cultural Balear feia públic a través de la seva web (www.ocb.cat) que actualment són vigents més de 140 normes legals, des de la Constitució espanyola de 1978 mateixa fins a diverses ordres ministerials, que fan obligatori l'ús de la llengua castellana. Ho repetirem pels durs de mollera: hi ha 140 lleis, decrets i ordres ministerials que ens imposen l'ús de la llengua castellana. Au idò, els contraris a les imposicions lingüístiques ja tenen per on començar. Una feinada eh?

Ja fa massa vegades que els actuals dirigents del Partit Popular, és a dir l'equip de Jaume Matas, que ningú no ho oblidi o jugui a despistar, utilitzen la tàctica de dir una mentida, repetir-la a través dels seus altaveus mediàtics i muntar tota una missa negra al voltant d'aquella falsedat. És la mateixa estratègia de la FAES, copiada dels equips dirigents dels republicans americans.Davant tanta barbàrie i misèria, només ens queda la de plantar cara i respondre amb idees i sense mentides. Que un sigui contrari a la utilització partidista de la llengua no vol dir que sigui contrari a debatre políticament sobre els aspectes relacionats amb la política lingüística, que com el seu nom indica és política.

Amb tanta mentida per enmig un ja no sap que és el que ha arribat a dir un o l'altre, però vaig sentir el senyor Jaume Font, exbatle de sa Pobla i exconseller de Medi Ambient, demanar a l'actual Executiu que «respecti els drets de les persones que parlen castellà de la mateixa manera que ho fa amb els que parlen en mallorquí». Pobres castellanoparlants!El senyor Font hauria pogut aplicar aquesta doctrina la legislatura passada, quan una cosa molt semblant era el que demanava l'OCB i la gent amb seny a l'hora de reformar l'Estatut d'autonomia. Ni més ni pus que això: que els catalanoparlants i els castellanoparlants tenguin els mateixos drets. Però el senyor Font i els seus companys no votaren això, votaren que els castellanoparlants tenguin més drets que els catalanoparlants. Això és el que va decidir el senyor Font i la seva gent.

Els responsables polítics (i això també inclou els del partit de l'oposició) haurien de dedicar els seus esforços a aportar idees i mesures per garantir que els catalanoparlants puguin exercir el seu dret de parlar en català sempre, sense que siguin insultats, maltractats o agredits en intentar-ho. I el senyor Font i la resta d'actuals dirigents del Partit Popular haurien de deixar d'utilitzar la llengua com a arma de crispació partidista. I, en tot cas, si la seva posició col·lectiva (com a direcció, com a partit ja sé que no) o hi ha qualcú que com a posició individual pensa que la llengua pròpia de les Illes Balears ha de ser bandejada i ha de desaparèixer quan abans millor, que ho expressin clarament, sense complexos que diria aquell, i ho transmetin així al conjunt de la ciutadania.I després, els ciutadans i ciutadanes, lliurement, actuarem en conseqüència.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.