La capacitat de mentir i manipular dels actuals dirigents del
Partit Popular i del seu entorn mediàtic sembla que no té cap
límit. Al pas que anam faran creure als seus seguidors i a qualque
despistat que el dia és la nit i que la nit és el dia.De moment, ja
han fet creure a més d'un incaut que aquí es vol imposar la llengua
catalana i que la castellana és inherent a qualsevol persona que
passegi per aquesta terra.
Ara que els impostors de sempre discuteixen una norma tan
prudent i continguda com la Llei de comerç de l'any 2002, per
ventura és bo recordar als dirigents polítics i a les associacions
de comerciants que la llengua que s'ha fet obligatòria a les Illes
Balears a través de normativa legal és la llengua castellana. I cal
no oblidar que aquesta normativa ha estat imposada, en diverses
èpoques històriques, a través de la violència.Ahir mateix l'Obra
Cultural Balear feia públic a través de la seva web (www.ocb.cat)
que actualment són vigents més de 140 normes legals, des de la
Constitució espanyola de 1978 mateixa fins a diverses ordres
ministerials, que fan obligatori l'ús de la llengua castellana. Ho
repetirem pels durs de mollera: hi ha 140 lleis, decrets i ordres
ministerials que ens imposen l'ús de la llengua castellana. Au idò,
els contraris a les imposicions lingüístiques ja tenen per on
començar. Una feinada eh?
Ja fa massa vegades que els actuals dirigents del Partit
Popular, és a dir l'equip de Jaume Matas, que ningú no ho oblidi o
jugui a despistar, utilitzen la tàctica de dir una mentida,
repetir-la a través dels seus altaveus mediàtics i muntar tota una
missa negra al voltant d'aquella falsedat. És la mateixa estratègia
de la FAES, copiada dels equips dirigents dels republicans
americans.Davant tanta barbàrie i misèria, només ens queda la de
plantar cara i respondre amb idees i sense mentides. Que un sigui
contrari a la utilització partidista de la llengua no vol dir que
sigui contrari a debatre políticament sobre els aspectes
relacionats amb la política lingüística, que com el seu nom indica
és política.
Amb tanta mentida per enmig un ja no sap que és el que ha
arribat a dir un o l'altre, però vaig sentir el senyor Jaume Font,
exbatle de sa Pobla i exconseller de Medi Ambient, demanar a
l'actual Executiu que «respecti els drets de les persones que
parlen castellà de la mateixa manera que ho fa amb els que parlen
en mallorquí». Pobres castellanoparlants!El senyor Font hauria
pogut aplicar aquesta doctrina la legislatura passada, quan una
cosa molt semblant era el que demanava l'OCB i la gent amb seny a
l'hora de reformar l'Estatut d'autonomia. Ni més ni pus que això:
que els catalanoparlants i els castellanoparlants tenguin els
mateixos drets. Però el senyor Font i els seus companys no votaren
això, votaren que els castellanoparlants tenguin més drets que els
catalanoparlants. Això és el que va decidir el senyor Font i la
seva gent.
Els responsables polítics (i això també inclou els del partit de
l'oposició) haurien de dedicar els seus esforços a aportar idees i
mesures per garantir que els catalanoparlants puguin exercir el seu
dret de parlar en català sempre, sense que siguin insultats,
maltractats o agredits en intentar-ho. I el senyor Font i la resta
d'actuals dirigents del Partit Popular haurien de deixar
d'utilitzar la llengua com a arma de crispació partidista. I, en
tot cas, si la seva posició col·lectiva (com a direcció, com a
partit ja sé que no) o hi ha qualcú que com a posició individual
pensa que la llengua pròpia de les Illes Balears ha de ser
bandejada i ha de desaparèixer quan abans millor, que ho expressin
clarament, sense complexos que diria aquell, i ho transmetin així
al conjunt de la ciutadania.I després, els ciutadans i ciutadanes,
lliurement, actuarem en conseqüència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.