Des d'aquestes mateixes pàgines he comentat i denunciat en altres ocasions la política de genocidi lingüístic practicada per l'estat francès des dels seus mateixos inicis, que ha comportat que passàs de ser un dels estats territorialment més plurilingües d'Europa a un estat territorialment quasi en absolut monolingüe, bé que amb una gran quantitat d'individus de comunitats foranes arribats dins la segona meitat del segle XX. Fins fa ben poc res no feia pensar que aquesta actitud francesa hagués de canviar i que es passàs de la marginalització de les llengües dites «regionals» al respecte o, fins i tot, a la seva promoció. Però sembla que sí, que la cosa ha començat a canviar, almanco a qualque indret de la República, al País Basc.
Per les raons que siguin (malèvolament, hom pot pensar que l'amenaça de la lluita armada hi té relació), les autoritats al País Basc de la part francesa s'han posat d'acord per a constituir una Oficina Pública de la Llengua Basca, encarregada de promoure l'ensenyament i l'ús públic d'aquesta llengua dins la seva societat. En l'Oficina hi participen tots els estrats autoritaris del país: l'Estat general, la regió d'Aquitània, el Departament dels Pirineus Atlàntics, el Sindicat Intermunicipal de Suport a la Llengua Basca i l'Assemblea d'Electes del País Basc. És a dir, aquells que no fa gaire marginaven i menyspreaven la llengua basca ara se n'han constituït en plataforma salvadora! L'Oficina ja duu dos anys i mig funcionant, temps en què ha promogut un diagnòstic de la situació de la llengua basca dins el marc francès i una proposta per a dinamitzar-ne l'ensenyament a tots els nivells. L'octubre del 2006 va presentar un «Pre-projecte de política lingüística», l'objectiu principal del qual és fer locutors en basc complets i incidir sobretot en les generacions joves, perquè a més d'aprendre basc el transmetin als seus fills. En un pla d'acció a desenvolupar entre 2007 i 2010, es preveu actuar dins tots els àmbits de la societat per a fer de l'èuscar una llengua socialment present i útil; naturalment, és dins l'ensenyament on es posa més èmfasi (ensenyament que, tanmateix, no serà mai obligatori, perquè ho impedeix la interpretació que es fa de l'article 2 de la Constitució, que diu que «el francès és la llengua de la República»), però es té ben en compte que la llengua també ha de ser viva a la feina, al lleure, a l'activitat comercial, a la producció cultural, etc. Podríem pensar que tot no serà, probablement, més que paraules i projectes que no seran mai realitat, però hi ha un fet molt important que demostra fins a quin punt la cosa va de veres: enguany, el mes de febrer, el Govern basc (és a dir, el govern de la comunitat autònoma d'Euskadi) ha firmat un acord de col·laboració amb l'Oficina per a tot aquest període 2007-2010 i hi aporta inicialment 450.000 euros, els quals, sumats al milió de l'Oficina, han de servir per a subvencionar la difusió i la promoció de l'èuscar. De fet, ja s'han aprovat uns quants projectes, relacionats amb l'ensenyança a infants i a adults, a l'ús del basc dins activitats de lleure i a la promoció del basc dins els mitjans de comunicació. Mai al País Basc del Nord no hi havia hagut tants de doblers per a la promoció de la llengua pròpia i mai no hi havia hagut una partida tan grossa (300.000 euros) que vengués directament de la República. La situació al País Basc de França és, doncs, inèdita i excepcional, i mostra un camí que es podria ben bé fer extensiu a altres regions amb llengua autòctona. Especialment, el model seria aplicable a la Catalunya del Nord, on una Oficina Pública de la Llengua Catalana seria un gran revulsiu social per al foment de la nostra llengua, i on seria igualment possible una col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.
Aquesta iniciativa és anterior a l'elecció presidencial d'enguany, en què precisament va guanyar el candidat més reticent (a part del feixista Le Pen) a concedir drets a les llengües «regionals». Així com els altres candidats amb més possibilitats prèvies (Bayrou i Royale) havien promès que farien allò que fos necessari perquè França ratificàs la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, Sarkozy va dir que no faria res en aquest sentit, però va donar a entendre que faria una llei de llengües que en regularia la presència a tots els àmbits. De moment, és evident que aquesta no és una de les prioritats del President francès, però el camí ja emprès al País Basc l'haurà de fer actuar per donar cobertura legal a totes aquestes iniciatives. És evident, per tant, que el canvi en l'actitud de França respecte a la diversitat lingüística interna ha començat. El nou rumb encara no està ben establit, i segurament serà lent, i desgraciadament tal vegada ja arribarà tard per a qualque comunitat lingüística, però crec que aquesta actuació al País Basc és una ruta sense retorn.
Jaume Corbera Pou, professor de la UIB
