Des d'aquestes mateixes pàgines he comentat i denunciat en
altres ocasions la política de genocidi lingüístic practicada per
l'estat francès des dels seus mateixos inicis, que ha comportat que
passàs de ser un dels estats territorialment més plurilingües
d'Europa a un estat territorialment quasi en absolut monolingüe, bé
que amb una gran quantitat d'individus de comunitats foranes
arribats dins la segona meitat del segle XX. Fins fa ben poc res no
feia pensar que aquesta actitud francesa hagués de canviar i que es
passàs de la marginalització de les llengües dites «regionals» al
respecte o, fins i tot, a la seva promoció. Però sembla que sí, que
la cosa ha començat a canviar, almanco a qualque indret de la
República, al País Basc.
Per les raons que siguin (malèvolament, hom pot pensar que
l'amenaça de la lluita armada hi té relació), les autoritats al
País Basc de la part francesa s'han posat d'acord per a constituir
una Oficina Pública de la Llengua Basca, encarregada de promoure
l'ensenyament i l'ús públic d'aquesta llengua dins la seva
societat. En l'Oficina hi participen tots els estrats autoritaris
del país: l'Estat general, la regió d'Aquitània, el Departament
dels Pirineus Atlàntics, el Sindicat Intermunicipal de Suport a la
Llengua Basca i l'Assemblea d'Electes del País Basc. És a dir,
aquells que no fa gaire marginaven i menyspreaven la llengua basca
ara se n'han constituït en plataforma salvadora! L'Oficina ja duu
dos anys i mig funcionant, temps en què ha promogut un diagnòstic
de la situació de la llengua basca dins el marc francès i una
proposta per a dinamitzar-ne l'ensenyament a tots els nivells.
L'octubre del 2006 va presentar un «Pre-projecte de política
lingüística», l'objectiu principal del qual és fer locutors en basc
complets i incidir sobretot en les generacions joves, perquè a més
d'aprendre basc el transmetin als seus fills. En un pla d'acció a
desenvolupar entre 2007 i 2010, es preveu actuar dins tots els
àmbits de la societat per a fer de l'èuscar una llengua socialment
present i útil; naturalment, és dins l'ensenyament on es posa més
èmfasi (ensenyament que, tanmateix, no serà mai obligatori, perquè
ho impedeix la interpretació que es fa de l'article 2 de la
Constitució, que diu que «el francès és la llengua de la
República»), però es té ben en compte que la llengua també ha de
ser viva a la feina, al lleure, a l'activitat comercial, a la
producció cultural, etc. Podríem pensar que tot no serà,
probablement, més que paraules i projectes que no seran mai
realitat, però hi ha un fet molt important que demostra fins a quin
punt la cosa va de veres: enguany, el mes de febrer, el Govern basc
(és a dir, el govern de la comunitat autònoma d'Euskadi) ha firmat
un acord de col·laboració amb l'Oficina per a tot aquest període
2007-2010 i hi aporta inicialment 450.000 euros, els quals, sumats
al milió de l'Oficina, han de servir per a subvencionar la difusió
i la promoció de l'èuscar. De fet, ja s'han aprovat uns quants
projectes, relacionats amb l'ensenyança a infants i a adults, a
l'ús del basc dins activitats de lleure i a la promoció del basc
dins els mitjans de comunicació. Mai al País Basc del Nord no hi
havia hagut tants de doblers per a la promoció de la llengua pròpia
i mai no hi havia hagut una partida tan grossa (300.000 euros) que
vengués directament de la República. La situació al País Basc de
França és, doncs, inèdita i excepcional, i mostra un camí que es
podria ben bé fer extensiu a altres regions amb llengua autòctona.
Especialment, el model seria aplicable a la Catalunya del Nord, on
una Oficina Pública de la Llengua Catalana seria un gran revulsiu
social per al foment de la nostra llengua, i on seria igualment
possible una col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.
Aquesta iniciativa és anterior a l'elecció presidencial
d'enguany, en què precisament va guanyar el candidat més reticent
(a part del feixista Le Pen) a concedir drets a les llengües
«regionals». Així com els altres candidats amb més possibilitats
prèvies (Bayrou i Royale) havien promès que farien allò que fos
necessari perquè França ratificàs la Carta Europea de les Llengües
Regionals i Minoritàries, Sarkozy va dir que no faria res en aquest
sentit, però va donar a entendre que faria una llei de llengües que
en regularia la presència a tots els àmbits. De moment, és evident
que aquesta no és una de les prioritats del President francès, però
el camí ja emprès al País Basc l'haurà de fer actuar per donar
cobertura legal a totes aquestes iniciatives. És evident, per tant,
que el canvi en l'actitud de França respecte a la diversitat
lingüística interna ha començat. El nou rumb encara no està ben
establit, i segurament serà lent, i desgraciadament tal vegada ja
arribarà tard per a qualque comunitat lingüística, però crec que
aquesta actuació al País Basc és una ruta sense retorn.
Jaume Corbera Pou, professor de la UIB
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.