Ja ho sabeu, estimats, si encara no heu llegit res de Mercè Rodoreda comença a ser hora que us poseu les piles, perquè sembla ser que el 2008 tendrem a la venerable dama fins a la sopa, com a mínim a Catalunya. No vull dir amb això que no s'ho mereixi, ans al contrari. Rodoreda em sembla una grandíssima escriptora i un personatge indispensable de la nostra cultura. És més, crec que la seva obra literària breu "els contes" és extraordinària (per a mi, juntament a Pere Calders i molt posteriorment Quim Monzó és una de les grans narradores europees del segle XX, posats a fer xovinisme). Però ens podem preparar perquè el 2008 ha estat declarat l'any Rodoreda, i ja se sap què passa quan s'arriba a una efemèride d'aquest tipus: el personatge objecte de l'homenatge s'ho menja quasi bé tot. Per evitar que això passi i per evitar que una vegada més dels anys que se celebren a Catalunya ens n'assabentem per la premsa i poca cosa més, us proposo que des de les Illes i des del País Valencià inundem la bústia de suggeriments que hi ha a la pàgina web dedicada a l'any rodoreda (www.anyrodoreda.cat). Per ventura així els organitzadors ens tendran en compte i no ens perdrem una proposta cultural dedicada a una de les grans dames de la nostra literatura. I ara vet aquí que seria important saber què podem demanar que facin els organitzadors dels actes. Idò mirau, aquí vénen un parell d'idees de franc que podeu demanar que es realitzin: «L'aplec de rodoredians a Lluc», una idea consistent a fer la tradicional peregrinació del Güell a Lluc a peu i substituir la música horrible de cada any per fragments de l'obra de l'escriptora. Segur que s'arribaria molt més relaxat. Aquesta és una de les idees. O per exemple, una lectura de «La plaça del diamant» a la plaça Gomila un dissabte a la nit i intentar esquivar els vòmits dels adolescents amb fetges massa febles i els encegaments de la llum de neó. O fins i tot podríem proposar que la Generalitat Valenciana la nomenés valenciana adoptada de l'any i que fos el ninot indultat de les falles, amb la qual cosa Rodoreda no hauria contribuït tan sols a consolidar plenament el català, sinó que l'hauríem de nomenar patrona de la llengua. Deixant de banda ara aquestes propostes estivals "és a dir, aquesta masturbació mental de l'única neurona mig fosa per aquest agost" el que sí hem de fer en massa, tots, és demanar que aquesta vegada es facin activitats a les Illes i al País Valencià. Mercè Rodoreda s'ho val, és una escriptorassa, i la nostra cultura té el repte de poder dedicar un homenatge ben sentit a aquesta dona des de tots els territoris de parla catalana i a tots els territoris de parla catalana. Vull pensar que els organitzadors ho tenen en compte, però per si de cas, feis-los arribar idees a la seva bústia, i sobretot demanau seny i sentit de país als organitzadors. Rodoreda és la nostra autora més internacional, però seria imprescindible que també fos la nostra autora dins de casa. La de tots. I això és una feina que només es pot aconseguir amb la implicació de tothom. I si després d'això no ens escolten "cosa que passa ben sovint, no us penseu" que no es queixin de les conseqüències. De vegades, massa sovint, el secessionisme lingüístic el fan aquells que només pensen en un bocí de terra, molt estimada, això sí, sense pensar que aquell fragment forma part del conjunt de tot un país. Esper que l'any Rodoreda sigui un any de tots i per a tots.