De garrovers (II)

Arrel del passat article, servidor ha rebut mostres de suport, de coincidència total per part d'aquella gent que n'està ben tipa, i mostres de rebuig o de total desacord. Estic parlant de l'article del garrover. El que servidor no coneixia mentre es paria el text, era el desastre d'accident, la terrible tragèdia davant la Llotja de Ciutat, encara fresca la tragèdia de les noies que anaven a fer feina fa uns mesos, més amunt del mateix passeig. Tots podríem contar alguna experiència al voltant de la nostra quotidianitat, és d'allò més objectiu constatar com condueixen un elevadíssim percentatge dels camioners de les nostres carreteres. N'hi ha que si poguessin passar recte per damunt les rodones ho farien. Dies abans de la tragèdia i cedint el pas al camió que tenia preferència, per la velocitat, ens vam mirar la copilot i servidor, després de mirar-nos amb el camioner. Aquest anava tan aviat voltant la rodona de Son Castelló amb el camí dels Reis que des de l'altura ens mirà resignat, talment com aquell que volta sobre la sínia del ram sense tenir cap tipus de poder sobre el seu destí, i molt manco sobre el d'aquells que observen des de baix. No és res que vostès no sàpiguen o no observin o, fins i tot, hagin sofert algun cop. Queden enrera aquells conductors, xofers de carrera que coneixien l'illa, els seus ritmes i ,sobretot, el valor de la vida aliena i pròpia, per aquest ordre. Aquesta situació és fruit d'un model que s'esgota, les empreses contracten qualsevol, i aquest qualsevol deixa el tunning aparcat per començar la feina, però dintre la cabina del camió continua amb la mateixa conducta i , a més a més, quant més reti més calers. Tot aquest enfilall d'obvietats, generalitzacions i tòpics, vénen per ser el resultat d'un model nefast que ens aboca a un carreró sense sortida. No és casual, ni inevitable, totes aquestes tragèdies es podrien haver evitat si no s'imposàs la mediocritat per norma. S'acusa servidor de ficar al mateix sac justos i pecadors, i és clar que moters, corredors de circuit i flipats del tunning es compten a milers per la seva coherència i bona pràctica del seu estimat esport, ara bé, els mitòmans de la carretera existeixen i són una realitat comprovable en les morts que provoquen. Amics, familiars, coneguts que s'han molestat per l'anterior plany, no han sabut argumentar res més que allò tan vist que el problema són els que no corren. Això ja està molt suadet i la veritat, per culpa dels sense seny, precisament per ells, la conducció no fa possible córrer o avançar quan és realment necessari. Un molt apreciat lector i amic de la vila, m'aturà pel carrer quan ens saludàrem i em digué que encara tenia el cul ple d'escates i que anava ben errat i que a més a més, ell no sabia baixar per la vella de Bunyola a menys de cent vint i que això, entre els homes, ja ve del temps dels romans amb els cavalls i els carros; vaja, que els afectats d'escriure sempre en algun moment ens acabam sentint com aquell que toca l'arpa a un cantó. Des de la nit dels temps, i no se sap fins quan, això de fer molta de via i arribar massa prest, no és molt compatible, en el moment més rellevant del rol masculí. Servidor pot anar errat o no, però el més important és que aquest model és imposat i no té res a veure amb el capitalisme o el liberalisme i globalitzacions, ni té cap tipus d'ideologia salvadora per aturar-ho, però sí que compta amb responsables polítics disposats a engreixar la maquinària sense abans proveir-se d'oli. Ens han imposat, des del govern anterior, aquí a Mallorca, un model de desenvolupament que no corresponia a les infraestructures i als coneixements i educació de la gent que les habita. L'anterior equip de govern basava el seu realisme i visió de futur només a l'hora de plantejar macrohospitals i cementiris que no sabria com definir. Aquesta és, la dels hospitals i altres aventures, una qüestió que pot ser interessant obrir en altre moment. El que tenim avui pot resultar divertit a uns i als altres gens, però ho tenim al davant i és talment una ruleta russa trucada per un inútil.