La setmana passada se feien públiques les dades de l'atur.
Augmenta. Quasi 30.000 persones no tenen feina, a Balears, un 9%
més que fa un any. En els darrers mesos se veia venir, ja que les
dades anteriors apuntaven en el mateix sentit. A mesura que
s'acaben les obres públiques la construcció engreixa l'atur. El mes
de juliol més de 1.400 treballadors de la construcció han passat a
la condició de desocupats. I cap altre sector és capaç d'absorbir
la mà d'obra supèrflua a les obres, no debades tots estan saturats:
a l'agricultura augmenta l'atur amb 23 persones, a la indústria amb
17 i als serveis amb 266. Al mateix temps coneixíem les dades
nacionals. El comportament és en proporció exactament el mateix. És
a dir, la construcció, el motor del miracle econòmic dels darrers
anys â"fins a 800.000 habitatges en un any s'han arribat a
construir a tot el país-, comença a estar saturat i perd ocupació,
sense que, alhora, cap altre sector sigui capaç d'assumir-ne
perquè, senzillament, no n'hi ha cap que generi feina.
De la combinació de les dades regional i nacional se'n pot
extreure una conclusió evident. L'economia balear és cada cop més
igual a la general. El mite d'una economia illenca diferent a
l'espanyola s'esvaeix. No és que no existeixi el component
internacional derivat del turisme britànic i alemany, el qual és
obvi, però el creixement enorme de la construcció ha nacionalitzat
força l'economia general balear. I, al contrari del que se sol dir,
el comportament de la construcció és pertot igual, perquè si no com
s'explicaria el paral·lelisme en l'ocupació nacional i balear? Són
més de 60.000 persones les que estaven ocupades en la construcció a
Balears els darrers anys. Una xifra que representa el 6% del total
d'habitants. Una enormitat. La nacionalització via la construcció
se complementa, i de fet se multiplica, per l'allau de turistes
d'altres regions espanyoles que ens visiten, els quals s'estan
acostant al nombre de britànics i d'alemanys. És una situació nova.
La nostra economia és ara molt més dependent que fa un parell de
dècades del conjunt espanyol. Si abans se deia que si l'economia
alemanya feia un atxem la nostra se refredava, ara podem dir que si
se refreda la de la resta del país, nosaltres agafarem el grip.
La gran crisi de 1974, i anys posteriors, vengué marcada a
Balears per la pèrdua d'un 10% de turistes i una baixada de
l'ocupació a la construcció del 40%. I fou una crisi molt, molt
forta. No vol dir que hagi de passar el mateix, però aleshores
d'alguna manera depeníem més de la conjuntura dels països
estrangers emissors que ara. Si a tot Espanya la construcció
continuàs caient provocaria un alentiment del desenvolupament que
afectaria la capacitat de despesa de molta gent, amb la qual cosa
seria previsible que els tercers clients turístics nostres en
importància â"els altres espanyols- deixassin de venir. Si, per
altre costat, el comportament de la construcció segueix a la baixa,
el panorama comença a tenir niguls de tempesta a l'horitzó. Algú se
pot imaginar un descens fort del turisme nacional que suposàs, com
el 1975-1974, una baixa del 10% del total de turistes que ens
visiten, sumat a una pèrdua, com aleshores, del 40% de l'ocupació a
la construcció? Seria un desastre.
La situació no és alarmant, però sí preocupant. De res no
serveix queixar-se de l'excés d'encalentida de la construcció
durant els darrers anys. La situació és la que és. El que cal és
preveure què pot passar i intentar evitar-ho. Per això és molt
important que els govern balear i nacional signin d'una vegada el
Conveni de Carreteres i concretin noves inversions per intentar
mantenir el màxim possible de mà d'obra ocupada a la construcció.
Els únics marges de maniobra autòctons passen per preservar aquesta
ocupació. Del contrari, pintaran bastos en dos anys. I el
«responsable» serà, a ulls de la dreta, el Govern actual. I tothom
ja sap què vol dir, això...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.