El Consell o qui compra a Jaume III

Les eleccions autonòmiques i municipals se celebren sempre en primavera avançada. De tal manera que les preses de possessió dels nous executius de les institucions se fan a punt de començar l'estiu "en el cas dels municipis" o ja començat "el Govern i els consells", amb la qual cosa els mesos següents caniculars eren un tradicional pantà polític i mediàtic. No va ser per això que algú s'inventà "possiblement els britànics, sempre tan protocol·laris" els famosos cent dies de cortesia, però s'hi avé la mar de bé: una manera fina de dir que tots els polítics se'n van de vacances fins que la calor comenci a deixar pas a la fresca tardor "si més no abans era fresca" per aleshores tornar posar-se a la feina. Un temps, així discorria la normalitat política i mediàtica. En els mitjans, a cada estiu postelectoral, les pàgines d'informació política minvaven fins a la mínima expressió a favor del reportatges més frescs, si per frescor entenem, per exemple, la tradicional posada en escena de la miss del bikini de la tercera edat, a la Costa dels Pins, o les notes de premsa sobre «l'espontaneïtat i senzillesa que caracteritza la Reina (o, en el seu lloc, set o vuit cosines, o el rei, o en Felipe... en fi, ells) que anà ahir de compres per Jaume III com qualsevol altre ciutadà». Per cert que algun dia he de demanar als companys que cada any escriuen aquestes paraules, exactament iguals, i les quals les he llegides des que tenc ús de raó, a veure quins són aquests ciutadans tan «altres» i «normals» que compren per devers Jaume III, perquè la veritat és que amb els preus que hi ha, per allà, ben pocs hi duen comprar, de «ciutadans normals», no debades són botigues a l'abast exclusiu de reis, prínceps i altres rics. I ja que hi som també els demanaré meam en què consisteix el miracle de l'espontaneïtat de les egrègies figures si abans de moure's per onsevulla una legió «d'homes de negre» ho controlen tot, i les botigues on s'han d'aturar reben hores o dies abans la notícia de tan espontània visita futura. En fi, que a això ens dedicàvem durant el plàcid estiu polític i mediàtic. Sense estridències, amb molta mandra i entre la tranquil·litat pròpia provinciana.