nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

Callar i pagar el beure

Les competències de Justícia, en general, i d'Institucions Penitenciàries, en particular, són d'aquelles que llueixen poc, costen molt i només poden aportar maldecaps a aquells que les tenguin. És per això que sempre s'han reivindicat amb la boca petita, en el cas de la Justícia, o tancada del tot, pel que fa a presons. A la passada legislatura poguérem sentir la desgana de la senyora Estaràs cercant ossos al lleu per a no rebre-les. La bona senyora tenia raons poderoses. A més de les dites, l'estat immobiliari i mobiliari de la Justícia a Balears és penós, si un és generós. Entrar en dependències judicials és fer un bot endarrere en el temps. Les millors instal·lacions són insuficients i petites. De les altres, de les que no pertanyen a l'època ni al país que es pretén modern i europeu, millor no parlar-ne massa perquè només la professionalitat dels que hi treballen ens estalvia el col·lapse tercermundista i el brou de cultiu de la corrupció. Els papers es podrien perdre a mossegades de rata, arnats o negats en goteres. Internet encara és una eina gairebé desconeguda i el mobiliari sembla l'atrezzo d'una pel·lícula de postguerra. Desolador. Això sense voler recordar les reiterades denúncies sindicals pel que fa a la manca de personal i de material de seguretat. === Superar aquestes mancances només es pot fer amb fortes inversions i el Govern central no sembla disposat a fer-les. Així que massa anys d'apedaçar edificis i de viure en condicions conjunturals que s'eternitzen fa poc llépol assumir aquestes competències. A més, una vegada transferides, ens passarà com amb Marivent, que el Govern paga i calla. Els funcionaris, des dels jutges als bidells, pertanyen a cossos d'àmbit estatal amb les normes d'accés, de sous i de feines ben reglades. La creació de nous jutjats, la distribució d'àmbits i la dotació de personal són competències del Consejo del Poder Judicial i del Ministeri de Justícia... Així que demandar la transferència només es pot fer des del sentit de país, de voler ser coherents amb la demanda de més autogovern que du aparellada, indefectiblement, l'assumpció de responsabilitats poc o gens gratificants. Ara és senzill adreçar el dit cap a Madrid i donar-li la culpa, que la té, de la penosa situació. Si el Govern n'és competent haurà d'empassar-se els problemes, patir les queixes i pagar el beure. Tot i així, no sé si per sentiment de país o per ordre d'un Govern central desitjós de repartir responsabilitats desagraïdes, el Govern Antich ha decidit, des de la seva declaració fundacional, demandar la transferència. Manca saber si també ho faran per la boca petita o si estan disposats a menjar-se el marró que, de ben segur, vendrà acompanyat de la proverbial mesquinesa pressupostària que llueixen tots els governs que hi ha hagut a Madrid a l'hora de dotar transferències o si, aquesta vegada, tendran la gosadia de jugar fort i exigir que ens treguin del segle passat els que ens hi deixaren.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.