El món del vi europeu es troba a les portes d'un canvi normatiu molt important. La reforma de l'OCM (Organització Comuna de Mercats) de la vinya i el vi que la setmana passada es va presentar a l'opinió pública representa la introducció de canvis estructurals considerables: arrabassada subvencionada de 200.000 ha, desaparició de les mesures comunitàries de control dels excedents de producció, reducció de la despesa comunitària en el sector i liberalització del dret de plantar vinya a partir del 2013. Des de les associacions pageses s'ha criticat aquest paquet reformista com a «ultraliberal» i se l'ha acusat d'anar en contra dels petits productors i els vins de qualitat, mentre s'afavoreix la gran indústria. Tot això és possible, sobretot si consideram l'evolució general de la reforma de la PAC i les pressions de l'Organització Mundial del Comerç. Tot i la contestació dels moviments de pagesos i de consumidors la producció alimentària mundial, ben lluny de models sostenibles i respectuosos amb les poblacions pageses, avança cap a la industrialització i la concentració progressiva en mans de les grans transnacionals.
Així i tot, no seria correcte no reconèixer els grans desajusts de la política vitícola comunitària i l'existència de situacions necessitades de reforma. Ens trobam en un context de caiguda del consum mundial de vi amb la generació anual d'uns excedents mundials estimats en 40-60 milions d'hectolitres (27 milions són europeus). Encara que el consum de vins de qualitat sigui ascendent (denominacions d'origen i altres identificacions) no pot tapar el desajust d'un vinyet de baixa qualitat que ja no troba un mercat de consum suficient. Mantenir aquest extens vinyet sense fàcil sortida comercial sols es pot fer des de consideracions socials, ecològiques o paisatgístiques. I aquesta és la situació de part del vinyet europeu (3.710.000 hectàrees, el 47% de la superfície mundial). I sobretot de l'espanyol, que amb 1.200.000 hectàrees representa el major vinyet del món (15'3% de la superfície mundial).
Les mesures de reestructuració que la UE ha volgut implantar en els darrers vint anys han estat absorbides majoritàriament per aquest enorme vinyet desvinculat de les produccions de qualitat. El que havia de servir per millorar varietats i tècniques de conreu s'ha convertit, com passa tan sovint, en un simple subsidi per a compensar uns productors que ja no troben mercat.
Ara, la UE vol anar al fons de la qüestió, d'una manera parcial però aparentment més eficaç. Tot plegat haurà de dur a la desaparició d'un nombre considerable d'hectàrees de vinya. El que en aquests moments se'ns escapa són els efectes d'aquestes polítiques sobre el minso vinyet insular (1.728 ha sobre les 1.200.000 ha espanyoles). Hem de reconèixer que tot el vi balear és tan sols una gota de la gran bóta espanyola. Amb la singularitat que, a diferència del vinyet hispànic, el nostre vinyet té una orientació exclusiva cap a la producció de vins de qualitat. Els excedents de vi barat dels pròxims anys no tendran preu però tampoc no competiran amb els vins amb apel·lació d'origen. I tanmateix les mesures de mercat i els grans subsidis econòmics europeus mai no han arribat a aquestes illes (entre altres cosses perquè el nostre vinyet fa molts d'anys que és minúscul). Sabem que l'embull mundial del vi ens afectarà però no sabem amb quina mesura.
És per això que pel que respecta a nosaltres, vist que no canviarem la política europea, les coses que podem fer són clares: suport a les produccions de qualitat i millora de la promoció i la comercialització. Ara és l'hora d'emprendre la creació d'una estació enològica, de millorar l'experimentació en noves varietats i varietats autòctones i d'emprendre mesures eficaces de conquesta del mercat insular, sense deixar de banda l'exportació. La producció contemporània de vi a les Balears es troba gairebé a un moment fundacional. La nostra represa no coincideix amb la inflexió estructural de les produccions de vi de taula europees. Hi ha espai per als vins de qualitat si es persisteix en aquesta línia.
