El món del vi europeu es troba a les portes d'un canvi normatiu
molt important. La reforma de l'OCM (Organització Comuna de
Mercats) de la vinya i el vi que la setmana passada es va presentar
a l'opinió pública representa la introducció de canvis estructurals
considerables: arrabassada subvencionada de 200.000 ha, desaparició
de les mesures comunitàries de control dels excedents de producció,
reducció de la despesa comunitària en el sector i liberalització
del dret de plantar vinya a partir del 2013. Des de les
associacions pageses s'ha criticat aquest paquet reformista com a
«ultraliberal» i se l'ha acusat d'anar en contra dels petits
productors i els vins de qualitat, mentre s'afavoreix la gran
indústria. Tot això és possible, sobretot si consideram l'evolució
general de la reforma de la PAC i les pressions de l'Organització
Mundial del Comerç. Tot i la contestació dels moviments de pagesos
i de consumidors la producció alimentària mundial, ben lluny de
models sostenibles i respectuosos amb les poblacions pageses,
avança cap a la industrialització i la concentració progressiva en
mans de les grans transnacionals.
Així i tot, no seria correcte no reconèixer els grans desajusts
de la política vitícola comunitària i l'existència de situacions
necessitades de reforma. Ens trobam en un context de caiguda del
consum mundial de vi amb la generació anual d'uns excedents
mundials estimats en 40-60 milions d'hectolitres (27 milions són
europeus). Encara que el consum de vins de qualitat sigui ascendent
(denominacions d'origen i altres identificacions) no pot tapar el
desajust d'un vinyet de baixa qualitat que ja no troba un mercat de
consum suficient. Mantenir aquest extens vinyet sense fàcil sortida
comercial sols es pot fer des de consideracions socials,
ecològiques o paisatgístiques. I aquesta és la situació de part del
vinyet europeu (3.710.000 hectàrees, el 47% de la superfície
mundial). I sobretot de l'espanyol, que amb 1.200.000 hectàrees
representa el major vinyet del món (15'3% de la superfície
mundial).
Les mesures de reestructuració que la UE ha volgut implantar en
els darrers vint anys han estat absorbides majoritàriament per
aquest enorme vinyet desvinculat de les produccions de qualitat. El
que havia de servir per millorar varietats i tècniques de conreu
s'ha convertit, com passa tan sovint, en un simple subsidi per a
compensar uns productors que ja no troben mercat.
Ara, la UE vol anar al fons de la qüestió, d'una manera parcial
però aparentment més eficaç. Tot plegat haurà de dur a la
desaparició d'un nombre considerable d'hectàrees de vinya. El que
en aquests moments se'ns escapa són els efectes d'aquestes
polítiques sobre el minso vinyet insular (1.728 ha sobre les
1.200.000 ha espanyoles). Hem de reconèixer que tot el vi balear és
tan sols una gota de la gran bóta espanyola. Amb la singularitat
que, a diferència del vinyet hispànic, el nostre vinyet té una
orientació exclusiva cap a la producció de vins de qualitat. Els
excedents de vi barat dels pròxims anys no tendran preu però tampoc
no competiran amb els vins amb apel·lació d'origen. I tanmateix les
mesures de mercat i els grans subsidis econòmics europeus mai no
han arribat a aquestes illes (entre altres cosses perquè el nostre
vinyet fa molts d'anys que és minúscul). Sabem que l'embull mundial
del vi ens afectarà però no sabem amb quina mesura.
És per això que pel que respecta a nosaltres, vist que no
canviarem la política europea, les coses que podem fer són clares:
suport a les produccions de qualitat i millora de la promoció i la
comercialització. Ara és l'hora d'emprendre la creació d'una
estació enològica, de millorar l'experimentació en noves varietats
i varietats autòctones i d'emprendre mesures eficaces de conquesta
del mercat insular, sense deixar de banda l'exportació. La
producció contemporània de vi a les Balears es troba gairebé a un
moment fundacional. La nostra represa no coincideix amb la inflexió
estructural de les produccions de vi de taula europees. Hi ha espai
per als vins de qualitat si es persisteix en aquesta línia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.