El problema de la dreta més extrema és que es pensa que és eterna. Un cop ha aconseguit tot el poder es creu que és seu pels segles dels segles. I quan el perd posa cara de mals amics i només pensa obsessivament a recuperar el domini absolut. La dreta qualifica despectivament d'okupas els progressistes quan arriben al poder. Per això és tan important el canvi que es visualitzà ahir a la Llonja de Palma: ni la dreta en el poder és eterna, ni els progressistes són okupas. Aquesta és la principal conclusió del retorn d'Antich. Els que es pensaven que l'anterior experiència del Pacte de Progrés era flor d'un dia ja tenen davant els seus ulls la resposta de la sobirania popular. Antich, l'home menyspreat pels dretans que es creien els amos de Balears, torna a tenir el suport de la majoria de la Cambra i, a més, el del Govern central. Aquesta vegada les Balears no avançaran amb el peu girat respecte de Madrid. Arribaran ajudes i alè suficient per anar cap endavant sense angoixes.

I farà falta la mà de Zapatero. És més que probable que l'autonomia illenca es trobi endeutada fins a les celles. Aquests darrers quatre anys han patit l'acció de qui es pensava que les institucions d'autogovern eren propietat del seu partit. Han projectat i executat sense mirar els comptes. I Matas ha fugit. Antich és el president de l'esperança i de la regeneració.