No fa gens de gràcia això d'estar agafats pels collons i en mans d'aquells que ens volen i poden fer mal. Però, la veritat, hi duim molts d'anys i no serà ara que ens canviïn la vida els fills de puta. Malgrat aquesta declaració d'intencions, la realitat és que ens han tocat el voraviu i ja hem patit les conseqüències de les seves accions. Entrar en un aeroport és una invitació a deixar el concepte de ciutadania a l'entrada: allà ets un súbdit de no se sap ben bé qui. n n n
Perquè, des de la bogeria dels neocons nord-americans, que en la seguretat han trobat la manera de retallar-nos llibertats (i, de pas, fer un suculent negoci), fins a l'empleat de seguretat privada, investit depositari de la seguretat mundial per gràcia de l'estupidesa humana, tot passant per una Comissió Europea que dictà una normativa que, com recordava l'eurodiputat català Ignasi Guardans en un duríssim article el mes passat en El Periódico, s'aprovà en secret en base a una molt secreta decisió de la comissió tècnica, han aconseguit humiliar-nos encara més amb la bosseta transparent a la mà, plena de mini dosis de xampú anti-caspa i de desodorant «Hodeté». Sí senyor, no ens deixen acceptar la responsabilitat de viure en llibertat i permeten que els enemics ens la dosifiquin. De tant en tant, sabem d'un atac o d'una amenaça que s'utilitza per a tornar els xotets als sestadors. Poc importa que aquesta amenaça a la nostra seguretat, com la d'ahir a l'aeroport d'Eivissa, sigui més falsa i menys perillosa que les patides a diari en la carretera: servirà per criminalitzar un poble, una ètnia, una religió o una ideologia i mantenir la humiliació que ens tractin a tots com a sospitosos. n n n
Viure en llibertat significa assumir riscs. Però l'alarmisme sempre ha estat rendible al poder. Cal tenir por i, si no hi ha motius, es creen o s'amplifiquen. La beneitura d'ahir molestà molta gent i els aportà arguments per quedar-se a casa i deixar de viatjar. La notícia amplificada en tots els mitjans crearà més alarma. No ens torbarem gaire a veure com qualcú hi suca el melindro i l'aprofita per fer política de baixíssim nivell, d'aquella que fa empegueir. Aquells que encara mantenen la mentida del «ha sido ETA» culparan el govern Zapatero de la «mala imatge» pel turisme d'una canallada així (o al nonat govern Antich, que tenen barra per això i més). n n n
Poc importarà que el món és més insegur des del Trio de les Açores i que Espanya té el mateix anacronisme terrorista que tenia quan governaven ells; i que tendrem molt temps més si no hi ha polítics amb capacitat i valentia com per envestir aquest problema des de la convicció de governar un país de majors d'edat, de ciutadans als quals se'ls ha de dir la veritat, fins i tot quan es tan dura com el «sang, suor i llàgrimes» de Winston Churchill. Però, si n'hi ha, no ens han tocat, almanco per ara.
