El Pacte arrenca bé

Mai l'articulació d'un pacte havia estat tan complexa, ni mai havia produït resultats tan espectaculars. La negociació de l'acord de centreesquerra entre Antich i Munar ha estat capaç de trencar Jaume Matas abans que es fes pública la decisió final. El poble balear s'assabentà abans que Matas partia cap a Amèrica que del pacte de Govern. Matas es queixà amargament dijous que perd el poder amb el 47% dels vots. Però mai no s'havia vist tanta determinació entre els partits que representen al 53% de la ciutadania de fer un gir total i absolut a la situació política. Ara el pacte de cntreesquerra ho té tot a la seva mà. Amb la pèrdua del seu líder el PP necessita almanco un any per refer-se de l'actual ensurt. És possible que no pugui fer oposició de bon de veres fins a mitjan legislatura. Seria molt importnt que el Bloc, que encara posa entrebancs al pacte, reflexionàs sobre aquesta conjuntura tan favorable. És cert que també l'etapa del quadrienni progressista 1999-2003 Matas també partí. Però en aquella ocasió fou per ser ministre i per ridiculitzar, sempre que fos possible, el Govern Antich. Matas no estava físicament en el Parlament, però les seves iniciatives des del Ministeri suposaven un cop darrere l'altre al Govern d'esquerres. També s'acostava a Maria Antònia Munar amb iniciatives com la de Raixa. Quan l'ecotaxa es posà en marxa, els Telediarios de Madrid començaren a dir que el turisme anava bé a tot l'Estat espanyol excepte a les Balears. L'ombra de Matas fou molt allargada aquells quatre anys. Ara és diferent. Ara fuig a Miami, a dedicar-se a l'empresa privada. El galliner popular ha quedat sense gall i sense un referent en el que mirar-se. Matas també deixa un solar ideològic. Per un costat ha criat una ramat d'extrema dreta que ara cerca aixopluc a Calvià al voltant de Carlos Delgado. Per l'altre costat es troba el tradicional pensament conservador mallorquí d'arrel pagesa que es pot nuclear al voltant del president del PP de Mallorca i batle d'Inca, Pere Rotger.