Final d'un règim

El discurs imperant ha estat el mateix que, curiosament, ha acabat fent-lo fora de les institucions. Un discurs i una pràctica plenament imbuïda per la doctrina FAEScista. Un discurs i una pràctica política maniquea que consisteix en «estàs amb mi o contra mi», «per als meus tot i per als altres res». Una pràctica que entronca amb el cabdillisme i messianisme de l'època Aznar, una època en la qual Matas va ser ministre.

El totalitarisme polític i el sectarisme ideològic imposat per Matas i el seu equip, juntament amb una gestió que hi ha gent que qualifica de bona i altra gent de dolenta, però que crec que objectivament es pot dir que ha estat excessiva i desbocada i ha deixat la Comunitat Autònoma endeutada per mig segle, ha xapat la societat en dues parts. Una part que, per ideologia o per interessos, s'hi ha abocat, i «prietas las filas» han seguit els dictats del cabdill Matas. Una altra part de la societat s'ha vist abocada a la resistència i s'ha ajuntat a través d'entitats cíviques i plataformes ciutadanes. És cert que alguns han pogut resistir l'arruixada aixoplugats sota el paraigües del contrapoder que ha estat la meitat del Consell de Mallorca governada per Unió Mallorquina. L'oposició política ha aparegut poc i ha tengut poca força, cosa que ha accentuat la sensació de soledat d'algunes d'aquestes estructures cíviques. (Fixi's que, implícitament, i pel mateix preu, els estam oferint l'anàlisi del perquè de la campanya electoral extremadament agressiva contra UM que ha protagonitzat el PP). El règim matista, a banda d'aquesta gestió bulímica del poder polític, s'ha caracteritzat per la criminalització i dimonització de la dissidència (fins i tot de la discrepància) política. També per l'escorament cap a l'extrema dreta i per una sèrie de polítiques equivocades que són les que han acabat passant factura als seus impulsors. Dins aquestes destacaríem en primer lloc l'execució manumilitari â"l'expressió és ajustada ja que va ser amb la força militar (en espanyol se diu guardia civil) que s'executarenâ" de les obres de l'autopista d'Eivissa. En segon lloc la corrupció urbanística que arribà al seu zènit amb la detenció del batle d'Andratx i d'un director general del Govern Matas. En tercer lloc els atacs al patrimoni i al territori a Mallorca, que han mantingut mobilitzats milers de ciutadans durant els quatre anys. En quart lloc, la utilització fraudulenta d'unes institucions creades per a protegir i promoure la nostra llengua i cultura, per anar, precisament, en contra d'aquestes. En cinquè lloc la manipulació sectària dels mitjans de comunicació públics. En sisè lloc la crispació de la vida política provocada per Matas i els seus (recordem el finançament públic i generós de plataformes fantasmagòriques sense suport social, creades per aplaudir el Govern i insultar la resta) i en setè lloc algunes pràctiques de nepotisme que han transmès el missatge als ciutadans que alguns polítics se'n fotien d'ells (recordem aquí els casos Rasputin o palauet). En definitiva, l'adéu de Jaume Matas sona a final de règim.