Si parles amb qualsevol dels implicats en les negociacions dels
pactes et diuen el mateix: aquesta vegada serà un govern molt més
compacte que l'anterior i tendrà la imatge d'homogeneïtat
necessària per a mantenir la cohesió. Se'ls ha de creure perquè no
queda altre remei però els estires i arronses que es visualitzen a
les pàgines dels diaris parlen molt diferent. En primer lloc, n'hi
ha que cerquen en els titulars de diaris, siguin induïts mitjançant
convenients filtracions o bé siguin triats d'entre les declaracions
fetes amb micròfons i càmeres. Se suposa que l'endemà d'aprofitar
l'avinentesa de tenir un periodista a prop se'n van amb el retall
de diari a la cartera per asseure's a la mesa de negociacions. Es
tracta d'aprofitar els nervis del possible soci per arrabassar-li
una quota major del pastís a repartir. Començam bé. De fet, la
lleialtat al soci, de cara a la ciutadania, ja fa aigües abans
d'associar-se. Tenen temps de rectificar si no volen ser usats en
contra d'allò que pretenen construir i que, segons pròpies
declaracions, s'ho paga fer.
Una altra rectificació, aquesta molt més difícil encara, seria
desterrar per sempre l'etiquetatge de les àrees amb les sigles del
partit talment fossin propietat de l'organització i no part d'un
govern tan únic com divers. No sé si serà possible, però seria una
passa gegantina en la confecció d'un govern amb vocació d'èxit que,
una vegada s'hagin repartides les presidències de les diferents
àrees i empreses públiques, pactassin el nom d'aquells que les han
d'ocupar amb el currículum per davant del carnet. Sembla demanar
massa, perquè ni els governs monocolors solen regir-se per aquesta
norma d'eficàcia i anteposen la fidelitat al líder o la correlació
de forces internes a l'eficàcia suposada. Però, aquesta vegada, la
tasca i les expectatives despertades en els votants són tan grosses
que convendria assegurar-se aquesta excel·lència. No és per posar
pressió (que no podria) però convé ser conscients que a aquest
govern se li exigirà molt i cal fer les coses bé i, a més,
explicar-les millor.
Per ara, el silenci del principal actor, el senyor Antich, és
garantia que, almanco, ell ha après la lliçó i les negociacions són
el principi que determinarà tota una legislatura. Per això, cal
fer-les des de posicions de rigor institucional. No és que hi hagi
res a amagar, només que no cal anar radiant les meses, avantmatx
inclosos. La ciutadania agrairà un pacte que no sembli forçat més
enllà del que són totes les negociacions, on cada un dels membres
necessàriament ha de cedir. Semblar que tot és un continuat
xantatge en lloc d'un debat a la recerca del consens no és un bon
principi. Direu, amb motiu, que la línia que separa una cosa de
l'altra és subjectiva. Per aquest mateix motiu s'ha d'intentar
allunyar la bubota dels avantatgistes i tafurs que juguen amb
cartes marcades i amb la constant amenaça d'alçar el cul. No volem
que s'estimin, no és això, només que siguin capaços de fer veure
que els il·lusiona el projecte comú perquè és el projecte de tots;
el seu i el nostre. O això o que després no es demanin per què
fent-ho bé perden vots.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.