Si parles amb qualsevol dels implicats en les negociacions dels pactes et diuen el mateix: aquesta vegada serà un govern molt més compacte que l'anterior i tendrà la imatge d'homogeneïtat necessària per a mantenir la cohesió. Se'ls ha de creure perquè no queda altre remei però els estires i arronses que es visualitzen a les pàgines dels diaris parlen molt diferent. En primer lloc, n'hi ha que cerquen en els titulars de diaris, siguin induïts mitjançant convenients filtracions o bé siguin triats d'entre les declaracions fetes amb micròfons i càmeres. Se suposa que l'endemà d'aprofitar l'avinentesa de tenir un periodista a prop se'n van amb el retall de diari a la cartera per asseure's a la mesa de negociacions. Es tracta d'aprofitar els nervis del possible soci per arrabassar-li una quota major del pastís a repartir. Començam bé. De fet, la lleialtat al soci, de cara a la ciutadania, ja fa aigües abans d'associar-se. Tenen temps de rectificar si no volen ser usats en contra d'allò que pretenen construir i que, segons pròpies declaracions, s'ho paga fer.

Una altra rectificació, aquesta molt més difícil encara, seria desterrar per sempre l'etiquetatge de les àrees amb les sigles del partit talment fossin propietat de l'organització i no part d'un govern tan únic com divers. No sé si serà possible, però seria una passa gegantina en la confecció d'un govern amb vocació d'èxit que, una vegada s'hagin repartides les presidències de les diferents àrees i empreses públiques, pactassin el nom d'aquells que les han d'ocupar amb el currículum per davant del carnet. Sembla demanar massa, perquè ni els governs monocolors solen regir-se per aquesta norma d'eficàcia i anteposen la fidelitat al líder o la correlació de forces internes a l'eficàcia suposada. Però, aquesta vegada, la tasca i les expectatives despertades en els votants són tan grosses que convendria assegurar-se aquesta excel·lència. No és per posar pressió (que no podria) però convé ser conscients que a aquest govern se li exigirà molt i cal fer les coses bé i, a més, explicar-les millor.

Per ara, el silenci del principal actor, el senyor Antich, és garantia que, almanco, ell ha après la lliçó i les negociacions són el principi que determinarà tota una legislatura. Per això, cal fer-les des de posicions de rigor institucional. No és que hi hagi res a amagar, només que no cal anar radiant les meses, avantmatx inclosos. La ciutadania agrairà un pacte que no sembli forçat més enllà del que són totes les negociacions, on cada un dels membres necessàriament ha de cedir. Semblar que tot és un continuat xantatge en lloc d'un debat a la recerca del consens no és un bon principi. Direu, amb motiu, que la línia que separa una cosa de l'altra és subjectiva. Per aquest mateix motiu s'ha d'intentar allunyar la bubota dels avantatgistes i tafurs que juguen amb cartes marcades i amb la constant amenaça d'alçar el cul. No volem que s'estimin, no és això, només que siguin capaços de fer veure que els il·lusiona el projecte comú perquè és el projecte de tots; el seu i el nostre. O això o que després no es demanin per què fent-ho bé perden vots.