No és covardia sinó cansament. M'agradaria dedicar l'article d'avui a la celebració de les eleccions de15 de juny del 77, parlar dels grumers que amenacen la pau litoral, del tumoraconflicte palestí o de la darrera ocurrència vaticana de proposar el boicot a Amnistia Internaciona. Pens, francament, que tots -articulista i lectors- ens ho mereixem. Però no serà avui, perquè el dia que la batlia de Palma torna als que no se senten en deute amb efranquisme i no defensen la pervivència dels seus símbols a la ciutat és prou important perquè aquest humil filador de paraules no es rebolqui en les seves personals misèries i cansaments. Setze anys de majories conservadores han trasmudat la ciutat esperançada que sorgí de les urnes de la Transició. Tenim una ciutat amb un centre convertit en parc temàtic, uns serveis on es prioritza el visitant i unes barriades que amb molta imaginació poden sentir-se ciutadanes. L'exemple aclaridor és el servei de taxi, al qual s'ha consentit perdre la identitat dels seus colors, dedicar-se prioritàriament al turista d'aeroport i oblidar que les SP de la carrosseria signifiquen servei i públic. No és el pitjor, però serveix d'exemple.
l l l
Per tant, avui comença un temps d'esperança per a recuperar l'orgull de sentir-nos ciutadans. Amb l'oposició fora de totes les empreses públiques i comissions executives, a l'igual que les associacions ciutadanes, el govern conservador de Palma s'ha convertit en una empresa a la recerca del benefici i comandada per una governanta forta amb els dèbils i dèbil amb els forts. Com quasi totes les governantes, tot sigui dit, que per això les tria l'amo. Recuperar el diàleg no serà qüestió senzilla: no basta voler, s'han de refer els hàbits de participació perduts, il·lusionar aquells que s'han cregut el missatge que tots els polítics són iguals (missatge convenientment repetit pels que eludeixen el debat, fins i tot, davant dels possibles electors) i no perdre de vista que la gestió no basta, per molt bona que sigui (i no ho ha estat), si s'oblida que la ciutat la feim tots i no només aquells que la gestionen.
l l l
Cert que convendria fer una auditoria per saber com han deixat la institució després de quatre legislatures fosques. Però és molt més important saber per què la senyora Cirer ha perdut la confiança de la ciutadania i per què la senyora Calvo ha engrescat més votants que els seus antecessors i procurar de no repetir els errors. No ens fallis, va ser la frase que resumí la mescla d'il·lusió en la persona i de desconfiança en el sistema que generava la victòria del senyor Zapatero el 2004. Per Ciutat he sentit la mateixa expressió referida a la nova batlessa i aquesta càrrega ja pesa sobre les seves espatlles: és depositària de l'esperança en una nova manera de fer política. Perquè és evident que es poden canviar les polítiques i fer un parc d'allò que els anteriors només hi veien un negoci o multiplicar el transport públic en lloc de facilitar l'accés privat al centre de la ciutat. Però no és només això el que s'espera i el que necessitam. Volem compartir il·lusió i, per això, batlessa no ens fallis.
