Aire fresc

Em costava entendre el significat del lema de campanya de la senyora Estaràs. Aire fresc només pot demanar-se quan el que hi ha és putrefacte o està seriosament viciat. Potser ePP creu que eConsell de Mallorca té l'aire viciat i en els seus despatxos s'amaga matèria en descomposició. El que costava més d'entendre no era el pensament, que molta gent pot compartir després de tantes de legislatures amb, aproximadament, les mateixes cares, sinó que sorgís d'aquells que quintuplicaven en escons els suposadament putrefactes i sense els quals no hi hagués pogut haver les suposades finestres tancades. Amnèsia? Vés a saber. Vergonya de la complicitat? Mal de creure, excepte el cas del senyor Joan Font que ho ha manifestat en veu alta. Així que el lema només era això: un lema de campanya sorgit dels caps pensants dels publicistes després d'analitzar quin producte tenien, com el podien oferir i què volia el possible client votant. O això és el que pensava jo fins que ahir, passant el migdia per davant deConsolat de Mar, vaig topar de morros amb la filera de cotxes oficials aparcats al davant i a l'espera que els consellers usufructuaris acabassin el Consell de Govern. Cotxes foscos i al sol del migdia quasi estiuenc... necessitaven l'aire fresc que prometia la senyora més callada dePP (ara, vull dir, perquè només calla des de les eleccions i no se l'ha sentida dir ni pruna). Amb els xofers al volant o fent rotllada a la voravia, els motors estaven engegats amb el condicionador amb marxa. Vet aquí l'aire fresc que volien per al Consell. El seu, el que gaudeixen en nom de la voluntat popular però que acaben en la creença de tenir-lo en propietat o en delegació divina.