nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 21°
23°

Curtor

La cúpula del PP balear travessa un drama lacrimogen: els espera l'oposició. I el que és pitjor: no entén què els ha passat. La clamorosa incapacitat d'anàlisi és més preocupant que el sentiment de fracàs. La cúpula del PP perdé les eleccions fa anys, en el moment que abandonà el centrisme. Les prepotències estèrils segellaren el seu final. Que recordin Churchill: «No estic gens d'acord amb el que vostè diu, però donaria la meva vida perquè pogués continuar dient-ho». L'estigma dels líders de la dreta espanyola és la intolerància: com més forts se senten, més menyspreatius es tornen. Li passà a Gil Robles durant la Segona República, quan es dedicà a encendre passions dretanes. Li passà a Aznar, que començà de centrista i acabà de Cid Campeador per devers l'Eufrates. I a Balears tres unces del mateix: fanfarroneria miop, voracitat insana contra el centre nacionalista i obsessiva autocomplaença de creure's en possessió de la veritat absoluta. Una cúpula d'aquesta casta primer embafa i després fa por. Cau pel seu propi pes. Han perdut per analfabets del que significa la cosa pública: convertir les relacions humanes en seny col·lectiu i transformar aquest seny col·lectiu en l'esperit de la societat organtizada. Han perdut per curts.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.