A l'hora d'agranar cap a ca seva cada partit polític interpreta els resultats posant-hi moltes dosis d'imaginació. Des del PSOE s'insisteix dia rere dia que els ciutadans han votat «canvi» i des del PP que han volgut «estabilitat». En realitat el que fan és escudar-se en els ciutadans per enviar els missatges a UM perquè «canviï» el seu aliat o «l'estabilitzi». Però els ciutadans han votat com sempre. Ho comentava en un recent article al DM Jordi Bayona -exdirector general de Comunicació de Francesc Antich durant el Pacte de Progrés-: que els resultats no són diferents a d'altres vegades i que la ciutadania illenca que vota ho fa a meitats gairebé idèntiques. I que qualsevol president que faci UM, sigui Antich o Jaume Matas, ho ha de tenir clar si no vol fracassar. És la lliçó de les urnes. No de diumenge passat, sinó de cada ocasió. I cap president l'ha apresa mai, la lliçó.
Sovint es pretén justificar pactes en funció del que han votat els ciutadans. Un error. Però mirem-ho, què han votat. En els darrers quatre anys el PP ha governat amb el suport d'UM al Parlament, i UM ho ha fet en el Consell amb el del PP. Si consideram el bloc ideològic centre-dreta, format per aquests dos partits, resulta que les urnes l'han recompensat amb el 52,8% dels vots vàlids amb representació a Balears, i amb el 54,7% a Mallorca. Pretendre a partir d'això que els ciutadans han votat «canvi» és molt suposar. Així que s'ha de concloure que han votat «estabilitat»? En absolut. El 2003, després de quatre anys de govern d'UM amb l'esquerra a Balears i Mallorca, votà el 52,1% a l'àmbit ideològic de centre-dreta a Balears; i a Mallorca el 54,2%. No són percentatges concloents, perquè el sistema no és majoritari ni es trien pactes, sinó partits. Ni ara se pot dir que els ciutadans han votat «canvi» o «estabilitat» en relació al PP-UM ni fa quatre anys se podia dir tampoc en relació a UM-esquerra. Respecte a l'altre gran eix ideològic -nacionalisme-no nacionalisme- és encara més complex intentar esbrinar res del vot perquè, de fet, només s'ha presentat un partit estrictament nacionalista, UM (6,7% a Balears i 8,3% a Mallorca) però, com és obvi, hi ha vots nacionalistes pel Bloc per Mallorca, pel PSM-Verds de Menorca i pel PSOE-Eivissa pel Canvi. Quants? No se sap, però tenint en compte els magres resultats del Bloc a Mallorca, i que els sufragis nacionalistes de l'aliança menorquina i de l'eivissenca no poden eixugar ni de bon tros la pèrdua mallorquina, està clar que el nacionalisme té menys vots dels que tingué fa quatre anys. La caiguda és molt forta a Mallorca, a on el 2003 el PSM va perdre el 21% del vots en relació a 1999 i tengué la gran crisi coneguda; i enguany el Bloc ha perdut el 31% al Consell i el 27% al Parlament. I com que UM, per altre costat, n'ha guanyat al Consell (uns 1.200) però n'ha perdut bastants més al Parlament (3.500), el còmput global nacionalista minva. Així que tampoc se pot dir que els ciutadans hagin votat a favor de més nacionalisme en els governs que resultin dels pactes. Però tampoc s'ha de concloure el contrari per la raó abans apuntada: no se voten pactes.
Tot això què significa? Doncs que, al marge del que diuen els polítics, la realitat és que els ciutadans han votat pràcticament igual que fa quatre anys. I que en fa vuit, i dotze... La diferència està en els escons que se reflecteixen en superfície i que molts pocs sufragis, a causa de la llei electoral que tenim, en canvien un o dos a una banda o l'altra. I aquests són decisius perquè donen o lleven la majoria absoluta del PP. I si no n'hi ha, llavors és el torn d'UM. Que si bé per la seva posició ideològica, centre-dreta, a priori s'hauria de pensar com a lògic que pactàs amb el PP, la seva situació política envers els conservadors li suposa un alt risc sempre, i en funció de la conjuntura pròpia -supervivència del partit, però sempre en el poder- decideix un pacte o un altre. Res de nou. És el que ha passat sempre.
Miquel Payeras, periodista
