Hi ha múltiples variables per confeccionar una llista electoral. Des de l'equilibri intern de les diferents sensibilitats del partit fins a l'amistat i proximitat al líder, tot passant pel pagament de serveis, pel suposat plus de popularitat que ofereixi el candidat o pel domini d'àrees tècniques necessàries a l'hora de mantenir digne debat parlamentari. Quan un partit surt com a guanyador, la llista té menys importància perquè se suposa que hi haurà multitud d'altres sous a repartir i hi prevalen les fidelitats canines, els agraïments i, excepcionalment, l'estirada electoral de cadascú. Quan les expectatives són més incertes, ocupar un lloc entre els que tenen garantit l'escó és la manera que té el líder d'envoltar-se d'un equip que esuporti (en totes les accepcions del terme) o de tenir l'aparell del partit més o menys tranquil.
l l l
Quan el 2003 el que era conseller d'Economia, senyor Mesquida, quedà fora de la llista, li vaig demanar el parer. Amb una radical sinceritat em digué: si guanyam, tendré un càrrec, si perdem, què faig jo quatre anys assegut en l'oposició. No cal recordar que, per una banda, no passava pena de quedar-se sense feina i, per l'altra, ni podia imaginar-se dos anys després al capdavant de tota la policia. Hi pens quan veig la llista dePP que, en teoria, anava de guanyadora, i veig dos personatges suposadament independents entre els llocs segurs de sortida: les senyores Janer i Pastor.
Només podem intuir les veritables raons del senyor Matas per incloure l'escriptora d'èxit. Descartam l'agraïment, perquè en desconeixem la raó, i els equilibris de partit, perquè sabem de dissidències, i amb la victòria més que probable, la seva situació era calcada a l'ara del totpoderós Mesquida el 2003. Així que ens queda la creença presidencial d'afegir popularitat a la candidatura i ampliar el ventall de possibles votants. Sembla que no sortí bé la jugada, malgrat que som dels que no es creuen que sortí tan malament com per fer-la responsable de generar més abstenció en els votants de dreta que la corrupció apadrinada des del Consolat de Mar. La perspectiva de quatre anys en un escó pendent de les instruccions del portaveu per saber quin botó s'ha de prémer, francament, em sembla esfereïdora perquè no se li demanarà que suï la camiseta però ja se li ha exigit que senti els colors.
Sobre l'altra independent recompensada, la senyora Pastor, al recompte deCERA a Eivissa em remet. Per aconseguir aquests resultats no feia falta tant de viatge amb dutxes a 300 dòlars ni avergonyir els seus amb segons quines sortides del botador ni haver-la de defensar per contractar «al·legalment» (ho deixarem així) la seva companya. No sé si tenir una Conselleria d'Immigració és una bona inversió en termes electorals. Del que sí n'estic segur és que posar-hi al capdavant aquesta senyora no ho ha estat i li agraeixen amb un escó. Per a més inri, aquest no l'ocuparà un fidel militant del partit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.