Matas: reacciona

El primer i irrenunciable deure de tot president de Govern és vetllar per l'interès general. Si no ho fa, tota la seva gestió executiva queda desdibuixada i el prestigi del país pot quedar tacat, tal volta de forma irrecuperable en molt de temps. El dilatat i feridor silenci de Jaume Matas en l'escàndol Coll Carreras comença a ser insuportable. Matas ni tan sols ha cridat al Consolat l'imputat president del Consell Consultiu perquè li reti explicacions. Tampoc no li ha demanat la dimissió, que és el més lògic que ha de fer el primer balear quan el país està caient pel penya-segat del desprestigi, la corrupció i el deshonor. Matas calla, i això que té en les seves mans la possibilitat de destituir o, almanco, de posar contra les cordes Coll Carreras. Basta que ordeni al seu partit, el PP (del qual és president) que permeti la reunió de la diputació permanent del Parlament i que aquesta actuï en conseqüència. Però lluny d'això, el PP s'ha encastellat i impedit la reunió per analitzar l'escàndol. Vists aquests tràgics antecedents, només cal fer-se una pregunta: per què Matas protegeix Coll Carreras? Per què no el fa fora igual com féu amb Jaume Massot, el seu director general d'Ordenació del Territori, quan fou detingut per l'escàndol de corrupció d'Andratx?