muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Les raons, després de la publicitat

És mal de saber què pensa el senyor Matas quan condueix el seu partit individualment i renuncia encapçalar eConsel, confecciona llistes o decideix la ubicació de Son Espases en la solitud del seu casal. Ahir sabérem qui anirà a les llistes dePP al Parlament però dissabte passat encara no ho sabien alguns dels que ocupen plaça de sortida. Aquesta moda de poder unipersonaarrela en els partits i allunya la ciutadania de la política. Potser els importa un rave perquè s'està molt bé en política sense la molèstia dels ciutadans, resignats a ser imprescindibles extres d'una mala pel·lícula. El debat en el si del partit, la presentació de candidatures i altres instruments de la participació queden pels partits amb poc a repartir-se o per les coalicions com eBloc. La solitud del líder, l'assumpció personal de tot el risc, els fa poderosos quan les coses surten suficientment bé. Quan s'estimben, quan els resultats no són els mínims desitjats, l'ostracisme els voltoneja. Avui no sabem què pensa el senyor Matas quan decideix la composició de les llistes, però sabem què pensaven els seus, els que ara callen, quan fa just quatre anys les enquestes abocaven el PP a mantenir-se una altra interminable legislatura més en l'oposició.

l l l
No és agosarat pensar que més d'un dels que avui surten riallers a la foto dubten de l'èxit d'aquesta personal messió i seran els primers a llançar-se al coll del líder si les urnes l'abaten. Ara riuen, malgrat que quasi cap d'ells, per diferents motius, no entén efitxatge estrella de la llista, l'única novetat digna d'aquest nom. No seré jo qui critiqui el valent envit de l'escriptora d'èxit. A més de respectar la decisió de participar en política activa, que l'honora siguin quins siguin els seus interessos reals, cal felicitar-se de tenir una llista electoral de la dreta (extrema) amb una persona capaç d'escriure una dedicatòria (i qualque cosa més, evidentment) sense insultar la llengua amb faltes d'ortografia. Fins ara, encara que sembli impossible, no ho podíem dir ni d'aquells que ocupen els més alts esglaons de la política cultural i educativa.

l l l
Considerant legítimes qualssevol siguin les raons de la decisió personal de la senyora Janer, s'ho pagaria perdre el temps a esbrinar quines són les del president per proposar-la. Fins ara, llevat dels «palmeros» habituals, no he conegut cap anàlisi mínimament seriosa que trobi avantatges en aquest fitxatge. Creure que ecatalanisme votarà els companys del senyor Aznar i Acebes (per posar només els que comencen per A) perquè com a excepció en les llistes hi ha qualcú que ha sortit a un escenari sense esmussar-se de compartir-lo amb la senyera estelada, és irreal. Pensar que la seva presència «centrarà» la imatge d'un partit vist com dretà, en la millor apreciació possible, és somiar truites. Confondre una presentadora coneguda amb una estrella mediàtica només ho podria fer aquell que pensàs que IB3 és una televisió de país. Idò, per què? La solució, quan acabi la publicitat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.