Avui és el dia de sant Ezequie, demà el de sant Estanislau, passat el de sant Lidurn i així ens hem avesat a veure els calendaris tradicionals malgrat a la majoria, catòlica o no, ens importen com a molt les onomàstiques de mitja dotzena de noms, els més propers i comuns o els més relacionats amb festivitats de la nostra contrada. La cosa no ha canviat gaire i si ho ha fet ha estat per reduir encara més l'abast dels nostres interessos. Malgrat aquesta evidència, cada any es publiquen milers de calendaris i d'agendes amb el santoral complet. Noms de sants, que ens estranyaria veure personalitzats en una cara de les que creuam a diari pel carrer, se situen en les caselles de cada dia. Però sempre hi haurà qui aquell dia sigui el dia de la seva festa.
l l l
Si el centre del poder més globalitzat de la nostra àrea cultural ha estat al llarg de molts d'anys eVaticà, ara és l'ONU o els despatxos europeus de Brussel·les els que han seguit amb el costum i ens entaferren a diari una celebració en el calendari. Només el desconeixement, la manca d'interès en tot allò que no ens afecta, ens permetria creure que encara no és possible la confecció del calendari laic. De fet, a diari podem trobar que tal o qual col·lectiu celebra el seu dia. Els corresponents a Nada o a l'Assumpció, per posar-ne exemples, serien els històrics Primer de Maig i eDia de la Dona. Aquests tothom els coneix. El dia de sant Josep, festivitat més local, ja ha bescanviat el titular amb eDia del Pare, com el de sant Jordi ho va fer pel deLlibre. El 27 del mes passat, eConsel pagà una doble plana en els diaris per fer-nos saber el que la gent de teatre sabia, que era eDia del Teatre. Hi ha dies per a l'Orgull Gai, Sense Cotxes, de Suport a les Víctimes del Terrorisme. Jornades menys lúdiques ens convoquen a la solidaritat per al coneixement d'innombrables malalties. Cada malaltia, especialment les cròniques, tenen el seu dia en el calendari laic. Potser saber quin dia ho és dels que pateixen de la malaltia X vos importarà el mateix que saber que ahir era santa Casilda, però als afectats els deu conhortar pensar que, almanco per unes hores, no són oblidats talment les «casildes» del món que sempre s'hauran vist desplaçades per la fama de les maries, les antònies o les catalines.
No ens costaria gaire confeccionar el calendari laic i, malgrat fos de rampellada i de coa d'ull, quan hi passem pel davant recordar aquells que ho mereixen. Ja hi deu haver suficients dies assignats. A més, com passa amb el santoral, no passa res perquè un dia comparteixin celebració dos o més col·lectius, sempre i quan la mescla no afecti el respecte de cada un. Celebrar junts eDia de la Política i ede la Construcció, per exemple, provocaria que, almanco aquí, fos conegut com eDia de la Broma Macabra...
