Miquel Payeras

S'ha acabat i tot comença

Miquel Payeras28/03/07 0:00

Ahir, el Parlament balear vivia el seu darrer ple de la legislatura. Estam en període electoral. Com afronten cada un aquestes vuit setmanes? El PP acaba la legislatura amb molts més riscs dels que pensava que tendria. Se presenta al judici dels seus electors amb una targeta de realitzacions impressionant. El problema li ve per la participació i per la intel·ligent tàctica de l'esquerra que, amb no pocs problemes i a última hora en algun cas, ha ajuntat esforços. El vot progressista mai no havia tengut tan poques ofertes amb segura representació: una a Eivissa, dues a Mallorca i dues a Menorca. Això significa que se concentraran sota sigles amb representació els sufragis que en el passat se perdien sense representació o que en tenien manco que si haguessin anat junts. Si més no teòricament la novetat implica un seriós risc del PP perquè tradicionalment ha tengut en la dispersió del vot progressista un plus important. Un altre problema dels conservadors és la participació. Si en relació a 2003 augmenta a Eivissa (58%) una mica -i suposant que no hi hagi candidatures ecologistes o antiprogressistes que dispersin el vot d'esquerra-, per ventura un 3% o poc més, és probable que hi perdi un diputat. I si a Mallorca (64'4%) el PSOE és capaç, com pareix, d'activar part del seu vot tradicionalment abstencionista, el PP serà molt difícil que pugui sumar un escó més. A l'illa gran, a més, el fet que el Bloc no tengui cap competidor directe fa que s'enfosqueixin encara més les expectatives conservadores. Les opcions del PP de revalidar la majoria absoluta a Balears, doncs, pareixen poques. Tanmateix no cal oblidar que se tracta d'un partit amb una enorme potència que ja ha donat sorpreses més d'un pic i, per tant, no convé donar-lo per batut abans d'hora.

El PSOE somriu perquè tot indica que incrementarà el seu vot i la representació. Ara bé, fins a quin nombre? Per Eivissa no tendrà més diputats perquè el número 2 i el 6 de la candidatura són per Eivissa pel Canvi (el 2 d'EU i el 6 d'ERC) i, per tant, passi el que passi, es quedarà amb quatre escons per l'illa. Els mateixos que té ara. Per Menorca és molt poc probable que en sumi un més. Haurà de ser a Mallorca on concentri el creixement d'escons. Que en farà més és segur, però tants com per sumar en total a Balears (en té 19) fins a 24, 25 o 26 que fa catorze mesos Francesc Antich posava com a fita? Bé, tot pot ser però no pareix molt probable. I és important el nombre d'escons que assoleixi perquè en dependrà la seva capacitat de pacte. Els socialistes saben de primera mà que UM es nega en rodó a pactar cap govern amb presència del Bloc. El que vol és només pactar amb el PSOE i que el Bloc (més els adherits que serien els diputats del PSM de Menorca, el d'EU d'Eivissa pel Canvi i el d'ERC si entra per aquest última circumscripció) donin suport extern. Però si això no és possible la possibilitat de reeditar un pacte de tots contra el PP, única fórmula que asseguraria a Antich convertir-se en president, seria inviable. És ver que una cosa és el que se diu abans de les eleccions i una altra el que se fa després, però l'actitud d'UM pareix ferma. Per això el PSOE necessita sumar fins a la xifra mínima que Antich deia l'any passat, perquè si no serà gairebé impossible forçar alhora ambdós petits a pactar.

El Bloc i UM afronten les pitjors eleccions per a ells. Un (UM) aspira a mantenir-se i l'altra (Bloc) a baixar el mínim possible. La seva esperança és que no hi hagi majoria absoluta i poder pactar: el Bloc amb el PSOE i UM; i UM amb el PSOE -com s'ha dit- o, com a mal menor, amb el PP si no se pot desfer del Bloc. El seu temor és que el bipartidisme sigui més intens que mai i els deixi sense capacitat de negociar res: aleshores el futur seria pràcticament nul per a tots dos, o si més no seria la confirmació del seu caràcter marginal. Per a tots, en fi, s'ha acabat la legislatura i comença tot, que per algun o alguns serà res.