Dir prou!

Hi ha tres qüestions al voltant de la manifestació d'avui que, per ventura, no resulten tan evidents com les raons per ser-hi, i que m'agradaria comentar. La primera és els comentaris provinents de la direcció del Partit Popular, en el sentit que la manifestació era previsible i és «electoralista». Evidentment, estam d'acord que era absolutament previsible. Era previsible perquè durant la present legislatura s'ha consumit més territori que en totes les altres juntes, era previsible perquè, al moviment de defensa del territori, no li ha quedat més remei que mobilitzar-se durant aquests quatre anys i era previsible perquè el fet que a dia d'avui els mallorquins voltem per Mallorca i no la reconeguem en el paisatge que apareix davant els nostres ulls, òbviament, no és a causa d'una desgràcia natural, sinó a causa de diverses decisions de responsables polítics. Quant a l'«acusació» d'electoralista, els qui la fan, valdria més que recordassin allò que val més ser amo dels silèncis que esclau de les paraules. I l'esclavatge és dels que fa història. Si es considera que el GOB i «Salvem Mallorca», que no es presenten a les eleccions, fan electoralisme per convocar una manifestació a aquestes alçades, vol dir que les mobilitzacions del passat cap de setmana, o la d'avui mateix a Pamplona, són també electoralistes. La conclusió és, idò, esborronadora: els convocants de les mobilitzacions de la setmana passada fan electoralisme amb una qüestió tan greu com la lluita contra ETA.

La segona qüestió que volia comentar és l'intent de simplificar la mobilització d'avui i les que està fent i farà el moviment en favor de la Llengua, la Cultura i el País fins que sigui possible sense entrar directament en la campanya electoral, tot dient que «és una manifestació contra el PP». Les mobilitzacions no són contra cap formació política, són per denunciar unes polítiques concretes. Unes polítiques destructores del territori, de la llengua, de la nostra cultura, del sistema educatiu. I per aturar això és necessari que els sectors més conscienciats es mobilitzin, però també és necessari que els militants del PP que estan empegueïts de la política que està duent a terme l'actual direcció (que n'hi ha més dels que sembla), es rebel·lin, donin la cara d'una vegada. No fa falta que vénguin a disculpar-se o «confessar-se» mig d'amagat als locals de l'OCB, basta que també diguin «Prou!». Si no ho fan, es converteixen en còmplices d'aquells que critiquen d'amagat. La tercera qüestió és que avui a la manifestació, però també cada vegada que sigui necessari, cal dir «Prou!» a les campanyes d'arrel mafiosa contra els dirigents socials i polítics que s'atreveixen a plantar cara a la dreta totalitària que no és majoria dins el PP, però que ara mateix controla i dirigeix el partit. Una abraçada solidària per a en Miquel Àngel March.