Ferran Aguiló

Vostè és prou intel·ligent per comprendre...

Ferran Aguiló16/03/07 0:00

Sr. Joan March Servera:
Ben estimat amic: No puc comprendre com és que jo pens tant en vostè, ja que estic ben segur que vostè no pot anar pensar gaire en jo. Deu ésser que jo, lluny de Mallorca, pens molt en Mallorca.../... Una cosa li voldria dir. Ha pensat en la destrucció de les platges i arenals de Mallorca amb el super-turisme?.../... Això és terrible per als que estimem Mallorca. Els seus néts un dia se podran trobar amb una Mallorca que no serà Mallorca com ja no ho és ara. I un no se pot tancar dins s'Arenal, ja que el súper-turisme pot arribar més enllà d'on un s'imagina. Si tenia ocasió per mediació d'alguna persona intel·ligent i reservada de comprar alguna possessió o finca prop de la mar, seria un gran bé per a Mallorca, i els seus fills i néts no perdrien res sinó hi guanyarien. Després de la destrucció de les platges bellíssimes de Mallorca poden venir les muntanyes. Tota compra de possessions i fins i tot petites finques de turons i llocs de bellesa que vostè pogués comprar seria un gran bé per a Mallorca i per a vostè i els seus fills i néts també ésser un gran bé. Vostè és prou intel·ligent per comprendre allò que ara no puc explicar llargament. Quan més hi pensi més veurà allò que vull dir. Ja sé que fa 10 anys era el temps de fer-ho; però alguna cosa encara se podria fer. El súper-turisme sense moderació és una de les pestes del món modern. Hi ha llocs, com Suïssa, que han sabut fer-ho amb moderació, però no a les costes d'Espanya i Mallorca.../... Saludarà la seva Senyora, i el saluda el seu amic i servidor. Afectuosament. Joan Mascaró Fornés, Cambridge, 25 d'agost de 1963.

l l l
Demà, la Mallorca que té estima per qualque cosa més que els doblers sortirà al carrer a dir Prou! i, així, retre homenatge als que ens precediren en la difícil tasca de garantir una illa digna per a les generacions futures. Aquesta carta, que pertany aFons Joan Mascaró Fornés depositat en eConsell de Mallorca, no és d'un demagog ni d'un professional de la pancarta (per cert, ara són de dretes tots) ni d'un il·luminat que reivindica l'espardenya i no ha vist el món per un forat. Qui així pensava era, probablement, l'intel·lectual més brillant que donà aquesta terra el segle XX i amb major reconeixement internacional, mentre els que omplen cabassos de doblers sense més esforç que la compra de voluntats despistades de polítics corruptes són els seus enemics declarats. Els seus, els nostres i el de l'illa. Fixau-vos que el margalidà s'adreça al seu amic i company apel·lant a la seva intel·ligència, que no és exactament el mateix que la vivor demostrada per aquells que especulen sense crear més riquesa que una bombolla de preus inflats a força de posar colleres vitalícies a tots els altres o la que demostren aquests governants mel·liflus l'única preocupació dels quals és mantenir la cadira i els generosos amics que aquesta comporta. Prou!