Joan Riera

El dilema

Joan Riera15/03/07 0:00

A Mallorca hi ha una gran tradició de contractació d'assegurances sanitàries privades. Això explica que la xarxa no pública de l'Illa sigui tan important i qualificada. A més, durant el franquisme i la transició la sanitat pública arrossegava un indubtable desprestigi. Tot canvià amb l'assentament de la democràcia. Els diferents governs, tan central com autonòmics i de diferent color polític han fet un esforç extraordinari per potenciar la sanitat pública. Tant és així que s'ha convertit en una de les millors del món. És lògic que molts professionals de la medicina optin en primera instància pel servei públic. Saben que treballen en bones condicions. Una bona atenció sanitària pública són vots, molts de volts. I allà on hi ha vots tard o d'hora arriben els suports pressupostaris i les bones condicions de feina.

Però en tot cas no es pot menysprear, sinó valorar en tota la seva mesura, la sanitat privada. El servei que desenvolupa és extraordinari, sovint amb moltes dificultats perquè quadrin els números tal com s'ha d'exigir a tota empresa. I això també beneficia la pública. La societat balear i la de tot l'Estat pot presumir d'un extraordianri servei sanitari, superior al de bona part de la Unió Europea i dels propis Estats Units si s'exclouen les clíniques d'elit.