Ferran Aguiló

Ni millor ni pitjor ni diferent

Ferran Aguiló02/03/07 0:00

Confés que volia repetir el mateix article de l'any passat però m'ha semblat insultant per a voltros. Per als actors de l'esdeveniment institucional, evidentment, no. És cert que enguany la reforma de l'Estatut entrava en vigor 5 hores després que el president Rotger començàs el seu discurs -com ell ens ha recordat-, però aquest petit detall no compensa l'esforç d'un article nou. Així que miraré de contar coses. Continua la progressiva degeneració i la pèrdua d'interès per part de la societat civi. Si no hagués estat per la gernació de mitjans de comunicació institucionals, els cambrers i els agents electorals dePP a l'estranger -oficialment anomenats representants de les cases balears-, no s'hauria omplert la Sala dels Passos Perduts. Si la vista no em falla, el món de la justícia era absent quasi del tot i el personatge més important, a jutjar pel lloc protocolari que ocupava per davant de la senyora Cirer (tan ben decorada com sempre) i d'alguns diputats, era el misser de la majoria d'imputats conservadors. Entenc que, amb el conseller Rodríguez a lloure per la sala, els jutges amb ganes de no ser pressionats s'allunyin. Pura higiene. Per pura higiene, també, l'absència del món de l'art i de la cultura, a excepció del sempre respectuós Nils Burwitz; massa respectuós per fer el que la majoria dels seus col·legues, inclosos els que es beneficien de la generositat dels doblers institucionals, feren: llançar la invitació, en el millor dels casos, al contenidor de reciclatge.

l l l
Llàstima que el fabulós començament de l'acte no hagi mantengut el nivell que prometia quan l'encarregat de protocol ha pres la paraula per demanar silenci perquè «saldrán nuestros invitados» i tot seguit sortien en processó els primus inter pares que se situaren d'acompanyament del president del Parlament. Fantàstic, especialment perquè fins i tot jo era convidat allà. Només mancava dir «los invitados que han venido»... Ja vos he dit que la cosa decaigué tot d'una. Una cita del discurs del president Matas de despús-ahir («una feliç coincidència» la promulgació de la reforma de l'estatut el dia del seu aniversari) i una altra del president Zapatero del dia que s'aprovà la reforma en el Senat. Ni d'un poeta ni d'un estadista local -valga la contradicció en els termes- ni, tan sols, d'un d'aquests lletraferits panxacontents que escriuen amb la mà que els queda lliure de parar-la. Perquè no crec que pugui ser considerada de cap d'aquests grups l'autocita del batle d'Inca quan ens ha recordat que no tothom va entendre la seva gosadia de parlar, en una convocatòria anterior, «d'adaptar les lleis als canvis dels temps, incloses les normes de tipus estatutari o la pròpia Constitució». Si no ho diu -que és el menys cavernari de la seva caverna-, rebenta.

l l l
Per a resumir la importància de l'acte: el president Matas ha fuit del contacte amb el comú dels reunits i s'ha dedicat a estrènyer una volta més la fidelitat del vot emigrant fent una rotllada amb els representants de les cases regionals, també coneguts com els agents electorals del PP «fora Mallorca», amb la consellera Pastor de comparsa. Bé, l'any que ve tornarem a fer el mateix article perquè de lligar, allà, ni parlar-ne.