És un fet ben comprovat que, en ocasions, les recerques històriques no troben prou eco en els mitjans de comunicació i en el món de l'educació, i es continuen repetint tòpics que haurien d'haver estat superats. Així, per exemple, hi ha desinformats que parlen de la invasió musulmana d'Espanya, quan, en termes polítics, l'atac islàmic va destruir el regne visigòtic, i, en termes geogràfics, va afectar la Península Ibèrica.
En el cas concret de Mallorca, s'ha produït un fenomen ben curiós. En les darreres dècades, s'ha difós la teoria que els Decrets de Nova Planta (novembre de 1715 i gener de 1716) prohibien explícitament l'ús oficial del català. Com és ben sabut, amb aquesta legislació es va abolir el Gran i General Consell de Mallorca, el Consell General d'Eivissa, l'antic règim municipal i es modificà la Reial Audiència de Mallorca. El Regne de Mallorca desapareixia com a estat, com a entitat política diferenciada.
Malgrat això, els Decrets no feien cap referència a la qüestió lingüística. Ara bé, el Regne de Mallorca havia estat assimilat jurídicament a Castella. La doctora Rosa Maria Calafat ha documentat que la nova Audiència de Mallorca va utilitzar des del primer moment el castellà com a única llengua. Així, els jurats de Mallorca protestaren perquè l'ús exclusiu del castellà es contradeia amb el que Felip V havia manat anteriorment i provocava «gran desconsuelo e igual embarazo». El primer Borbó va acceptar que els despatxos i lletres que s'enviaven als pobles es redactassin en «lengua vulgar del país», però també manà «se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos».
Va ésser en l'època de Carles III quan es promulgaren les primeres mesures conegudes que prohibien explícitament l'ús del català a l'ensenyament. La Reial Cèdula de 1768 es ben clara: «que la enseñanza de primeras letras, latinidad y retórica se haga en lengua castellana» i les autoritats civils i eclesiàstiques vigilarien «para su exacta observancia y diligencia en extender el idioma general de la Nación para su mayor armonía y enlace recíproco».
No hi ha dubte que 1768 és una fita clau en el procés de castellanització. Els Decrets de Nova Planta havien preparat el camí, el centralisme borbònic i, posteriorment, el liberal, rematarien la tasca. Entre el 1768 i el 1979, formalment, la llengua catalana restaria exclosa de l'ensenyament. La doctora Catalina Martínez, en el seu magnífic estudi La llengua catalana a Mallorca al segle XVIII i primer terç del XIX, considera cabdals els anys setanta del segle XVIII pel que fa a la interrupció de l'ús escrit del català en àmbits com la correspondència entre nobles o els llibres de comptes dels mercaders. El 1772, una Reial Cèdula manava que tots els comerciants «de por mayor y menor. Naturales y extrangeros (...) lleven sus libros en idioma castellano».
El procés de castellanització fou lent i dificultós. El 1778, la Reial Audiència de Mallorca tornava insistir sobre l'obligació d'utilitzar el castellà a l'ensenyament. El 1777, l'intendent Miguel Banuelos estava desesperat, sobretot perquè «Las damas no hay manera que hablen una palabra castellana y de aquí se infiere lo que será el pueblo vulgar».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.