L'aposta d'ERC

ERC és un partit estrictament nacionalista, catalanista i que té en aquesta definició ideològica clara el seu segell, si no únic, sí gairebé exclusiu. Com sol explicar a vegades Joan Lladó, ERC no pot tenir res a fer en una coalició que serà d'esquerres però no nacionalista. Té raó. Val, s'ho dirà, la coalició, nacionalista. Però és per a consum intern del PSM: així la direcció intenta desviar l'atenció dels militants intranquils. Tanmateix, els mateixos dirigents que durant el juny parlaven de la coalició «progressista», sense més afegitó, són els que reconeixen que el PSM no tenia futur si no feia aquesta operació. I en què consisteix l'operació, si no és deixar de ser una oferta exclusivament nacionalista? D'això se tracta. La qual cosa, per altra banda, és del tot natural per les raons a bastament comentades en d'altres articles: el nacionalisme no té res a fer a Balears i el fracàs del PSM és absolut, així que per seguir fent política amb representació només ho pot fer a través d'allò que encara funciona: una esquerra complementària del PSOE, tal i com era l'originària voluntat del PSM el 1977 que en absolut se podia dir només nacionalista (significativament se presentà a les eleccions amb un partit d'àmbit nacional, espanyol). Ara bé, sent lògica la passa feta pel PSM, que ho és, no implica que la suma d'un nacionalista i dos no nacionalistes faci un tot nacionalista. Mai és així i encara manco en aquest cas. Hauria de ser ociós argumentar-ho, però no ho és. El ciutadà que voti la coalició d'esquerres a Palma ho farà a una llista encapçalada per Eberhard Grosske, que se'n va anar del PSM el 1980 perquè la seva opció de retornar al PSM la condició de partit sobretot d'esquerra -a més d'haver-hi nacionalistes- va perdre davant la del nacionalisme com a segell més important. I Grosske no ha canviat d'ideologia. Que a més votarà, aquest ciutadà, a qualcú de la llista que serà nacionalista? Sí, però el que compta és que cap oferta nacionalista no presenta un cap de llista a la capital que no només no és nacionalista, sinó que històricament ha protagonitzat un episodi com el comentat. Existeixen moltes d'altres raons per les quals la coalició serà d'esquerra però no nacionalista, tot i que hi haurà nacionalistes en el seu si, però aquesta és de tal magnitud que enfosqueix les demés. Per tant, la diferència ideològica és molta, tot i que no decisiva per explicar el rebuig possible per part d'ERC.

El que sí és decisiu és la confrontació estratègica. En efecte, el xoc estratègic amb PSM-EU-Verds és l'única esperança que té ERC de ser un partit amb cara i ulls a Balears, superant l'estadi actual d'exclusiu interès mediàtic. Acostant-se als ex del PSM intenta fer el màxim mal possible a la coalició, ja que la seva aposta estratègica -que comparteixen amb els exrenovadors- no se troba en el resultat en escons a les eleccions de l'any vinent -i sí que ho és, això, per PSM-EU-Verds- sinó que són la primera passa per a la creació del mític espai nacionalista amb el qual el PSM, com és obvi, ja ha deixat de creure. ERC necessita xuclar-li cada vot que pugui, confiant que l'enquesta de la qual disposa se converteixi en realitat -a grans trets: tendria entorn del 2'5%- per poder disputar llavors l'hegemonia de l'espai nacionalista a UM. Ja que -segons el dit estudi- en fracassar UM a Palma, és lògic pensar que se pugui obrir l'escletxa per la unió entre exrenovadors del PSM i excrítics d'UM que, amb aquest partit a l'oposició o amb el PP, formaria un hipotètic suc que només ERC el podria posar potencialment en bull. L'aposta és arriscada, però té una lògica aclaparadora des del punt de vista d'ERC que no valora les eleccions d'igual manera que PSM-EU-Verds.