Destruir el territori, destruir la identitat
Una diada com va ser la del 8 d'agost resulta especialment adequada perquè els ciutadans d'Eivissa i Formentera paréssim un moment a pensar sobre la nostra realitat actual com a poble. En referir-nos a aquesta qüestió, immediatament sorgeixen aquells elements que defineixen la nostra personalitat col·lectiva i, de manera ben destacada, la llengua i cultura pròpies. Tal cosa resulta ben lògica, perquè la importància d'aquests elements només és comparable a la feina ingent que ens queda per davant. L'actualitat ens fa girar la mirada cap a un altre element que també ha ajudat a perfilar el segell d'identitat de les Pitiüses: el territori. Durant segles el camp, el bosc i el litoral de les nostres illes varen ser l'escenari d'uns oficis que amb prou feines garantien la subsistència. Des de fa unes dècades, però, i a causa del turisme, el medi natural de les nostres illes ha passat a ser la base mateixa d'una prosperitat econòmica de la qual no sols se n'han beneficiat els propis eivissencs i formenterers, sinó desenes de milers de ciutadans venguts d'altres terres.
També a Opinió
- Denuncien la relació entre la turistificació de les Illes Balears i la pèrdua d’ús social del català a l'arxipèlag
- El jurista Lluís Segura analitza la sentència del TC: «És una mala notícia per a la protecció dels drets lingüístics»
- Sóller: Un metge malmena una pacient catalanoparlant i li diu que com que ha vengut de fora, no està obligat a entendre-la
- Educació abonarà uns 35 milions d’euros als docents en compliment de la sentència que dictamina el retorn del 2,9 % a les nòmines
- Núria Cadenes: «La Roma que som i que admirem estava fonamentada en l'espoliació i la destrucció»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.