Destruir el territori, destruir la identitat

TW
0

Una diada com va ser la del 8 d'agost resulta especialment adequada perquè els ciutadans d'Eivissa i Formentera paréssim un moment a pensar sobre la nostra realitat actual com a poble. En referir-nos a aquesta qüestió, immediatament sorgeixen aquells elements que defineixen la nostra personalitat col·lectiva i, de manera ben destacada, la llengua i cultura pròpies. Tal cosa resulta ben lògica, perquè la importància d'aquests elements només és comparable a la feina ingent que ens queda per davant. L'actualitat ens fa girar la mirada cap a un altre element que també ha ajudat a perfilar el segell d'identitat de les Pitiüses: el territori. Durant segles el camp, el bosc i el litoral de les nostres illes varen ser l'escenari d'uns oficis que amb prou feines garantien la subsistència. Des de fa unes dècades, però, i a causa del turisme, el medi natural de les nostres illes ha passat a ser la base mateixa d'una prosperitat econòmica de la qual no sols se n'han beneficiat els propis eivissencs i formenterers, sinó desenes de milers de ciutadans venguts d'altres terres.

El sentit comú més elemental ens diu que aquells recursos sobre els quals descansa una economia pròspera han de ser administrats amb seny, a fi de garantir la seua continuïtat. Per això mateix resulta alarmant veure com determinats col·lectius i persones de les nostres illes, encapçalats pel Partit Popular, asfalten i encimenten allò quen ens ha de donar de menjar. Els macroprojectes tant de carreteres com d'altres infraestructures suposen l'agressió més greu patida a les nostres illes, no només per les magnituds dels projectes, sinó també per ser el pretext de la depredació futura de la resta del territori amb una urbanització massiva.

La conservació d'un medi ambient digne és l'única ortunitat per preservar les bases d'una prosperitat a llarg termini i de la qual puguin participar tots els ciutadans de les Pitiüses. Ara, però, amb una illa ferida de costat a costat per unes obres faraòniques, i amb un procés d'expropiació tan traumàtic, s'ha demostrat que les autopistes només serveixen per omplir les butxaques d'alguns senyors. Vull agrair els signes de solidaritat i de generositat mostrats pel poble d'Eivissa als afectats per aquests projectes: a les dones i als homes que han hagut de patir la humiliació d'haver d'abandonar les seves cases per unes obres que no volem. Els eivissencs, però, n'hem après la lliçó.

Joan Carles Clapés Tur. Membre de l'executiva d'Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE).