És important no equivocar-se d'escenari

l l l
Per pura curiositat m'agradaria saber en quina de les dues espanyes se situa aquesta representació perquè ha esdevingut molt perillós equivocar-se d'escenari. I, si no, que ho demanin a una parella, Luis i Thomas, que el dissabte passat es cregueren estar en l'Espanya progressista, oberta, respectuosa i tolerant, i estaven en la del cardenaRouco, de l'escolà Acebes i seguidors. Així, amb la brúixola despistada, anaren a la piscina municipal del madrileny barri de Moratalaz i feren el que qualsevol parella fa en un moment o l'altre dels seus primers moments: es besaren. Un pluja de pedres i d'insults foren l'aperitiu del que els reservava l'Espanya intolerant i tancada. Després vengué una persecució de cacera i els depredadors abateren la peça a cops de puny i potades. Luis quedà al terra, sagnant, inconscient, amb diversos ossos de la cara romputs i la mandíbula afectada. Per «maricón», segons afirmaren els caçadors, virils garants de les essències pàtries, reserva espiritual d'Occident.

l l l
Quan passen aquestes coses és quan comences a entendre què defensen els que van remoguts i es mobilitzen contra la introducció en el currículum escolar de l'assignatura d'Educació per a la ciutadania. Defensen que els seus fills i alumnes només coneguin una visió del món, la seva, i no siguin contaminats per la tolerància, el coneixement dels drets i deures propis i el reconeixement dels dels altres. Curiosa defensa de l'adoctrinament i, més curiós encara, reconeixement de les mancances pròpies. Perquè, només des de la manca de convicció en les pròpies idees, s'explica que dubtin que els seus fills les seguiran si se'ls dóna el coneixement que els atorgui la llibertat d'escollir.