La impossibilitat que té Matas de dur oberta la reforma de l'Estatut a les Corts Generals, ja que Rajoy li prohibiria que les Balears assolissin un autogovern molt més ampli amb el suport del Govern Zapatero, s'ha de convertir en una crida per posar dempeus tots els defensors de l'autogovern. Ha arribat l'hora de recuperar la bandera i aixecar amb orgull l'esperit del 29 d'octubre del 1977, quan trenta mil persones es manifestaren a Palma en demanda d'un Estatut d'Autonomia. Els partits, els sindicats, les entitats cíviques i culturals tenen ara el deure i l'honor de reconstruir aquella jornada inoblidable amb una gran manifestació que reclami que la reforma pugui arribar a les Corts Generals. I que allà, el debat de la reforma, tal com assenyala el sentit comú jurídic, polític i democràtic, pugui ser obert per aconseguir el màxim, digui Rajoy les bajanades que digui. Matas només pot acceptar dur a Madrid un Estatut tancat i retallat aquí, perquè no pugui ser modificat pel Congrés. És hora de proclamar un no rotund a aquesta forma tan obtusa de negar l'avanç de l'autogovern. És l'hora de sortir al carrer amb voluntat de ser un poble de primera categoria. L'Estatut és la Constitució balear, i aquesta ha d'estar per sobre dels interessos conjunturals de Rajoy i el seu neocentralisme, que a sobre s'ha estampat contra l'actual Govern Zapatero i contra el Congrés d'Espanya, oberts a la construcció d'un Estat descentralitzat i pluricentrista on la perifèria assumeixi el seu dret inalienable a fer avançar cap al futur la nació de nacions.
Si els balears permeten ara que s'avorti la reforma estatutària per interessos partidistes i caparruts de la cúpula del PP, no només neguen set-cents anys d'esforços dels avantpassats per mantenir les senyes d'identitat del país en condicions dificilíssimes: tampoc no podran mirar de cara els seus fills, perquè els tallen d'arrel el seu demà. I aquesta crida a la manifestació no pot ser sectària. Moltíssims conservadors senten amb intenssitat el batec de l'autogovern a la seva vàlvula mitral. També és la seva hora. En nom de la memòria dels pares fundadors, i de la infantesa que s'enfila, s'acosta l'instant de reeditar el 29 d'octubre. I no queda gaire temps. No es pot esperar fins a la tardor. És qüestió de setmanes. Què tal el 29 de juny que ve? La gent de Cabrit i Bassa; de Colom i Crespí; d'Alcover i Costa, de Bisbal i Darder ha de tornar a estar dempeus. Si no ens commou la visió de perdre l'oportunitat històrica de gaudir d'un Estatut de prestigi i alçada, ja res no ens commourà: ni la pèrdua de la nostra llengua, ni del nostre territori, ni de la nostra petita, dèbil, poruga, barallada però nostra pàtria.
