M'han posat en una papereta difícil. Just davall de la informació deCongrés del PSM i jo amb la contradicció mal resolta. Entenc el debat perquè és el mateix que m'ocupa. Deixarem els personalismes a un costat -lluny, si pot ser-, i per als psicòlegs la feina de destriar vanitats incommensurables i odis fratricides. Així, nu de la variable personal, el debat d'idees a resoldre aquest cap de setmana és apassionant. Per un costat, la idea de fer un Bloc per no perdre vots per les bardisses aritmètiques de la llei d'Hont és més que raonable. La necessitat que sentim molts d'allunyar els que es reparteixen el territori en una taula de restaurant madrileny, paguen 55 vegades el valor d'una autopista eivissenca per a delit dels amics i patrocinadors i es passen el patrimoni cultural per l'entrecuix de qualsevorepentinat amb dificultats per mantenir els ingressos sense el carnet del partit a la boca, és imperiosa. Per altra, la idea de fer perviure un partit que té definició pròpia, amb espai definit en el nostre ventall ideològic i que ha fet un servei impagable a la nostra societat, que ara més que mai necessitada d'aparells petits i dinàmics, capaços d'adaptar-se per oferir solucions als reptes d'una societat canviant, és raonable.

l l l
I ara, fes un article amb aquest cap com una olla de caragols. És el vot, la seva recerca i l'aritmètica electoral, el principal objectiu d'un partit? Si és així, i eBloc es demostra capaç d'aportar-ne més, té raó de ser la formació d'aquesta coalició de desiguals que amenaçarà la pervivència del més dèbil. El més dèbil és el PSM perquè té l'àmbit geogràfic únic i coincident amb aquesta electoral unió. El sacrifici tendrà, a curt termini, la recompensa de dificultar la pervivència de la majoria absoluta conservadora. Quan es veu la deslleialtat, fins i tot traïdoria, amb què ha actuat aquests dies ePP amb el senyor Matas al capdavant, desallotjar-los del govern es converteix en una necessitat de profilaxi social. Com podem explicar les normes de decència als nostres fills si el president de tots actua com un tafur que enganya a cada passa i es treu infinites cartes estatutàries de la màniga? «A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol...», va escriure Espriu. Però no sé del cert si ha de morir una idea per un poble, i la que representa el PSM quedaria emparedada enmig d'EU i d'ERC, ambdues amb àmbit d'actuació més ampli que els atorga major protagonisme en els mitjans.

l l l
Mirau, si no, com la lluita per la decència (avui és la paraula de moda en aquest article i és lògic quan parlam del PSM) del nostre poble, menyspreat per un usurpador d'espais públics i salvapàtries amb complicitats importants, ha superat l'esglaó de l'anècdota gràcies a la intervenció d'un diputat d'ERC. És aquesta unió que ha fet la força però és aquesta força la que deixa en l'oblit a qui sempre ha estat primera línia. Esper que es trobi la via que ho faci possible tot. Però això, més que d'una idea, depèn de persones i no només de les del PSM.