La relativitat de les paraules gairebé és una contradicció en els termes perquè el llenguatge ens serveix per a precisar. Però existeix, ves si existeix, especialment quan assoleixen la categoria de noms propis. Per exemple, en el nostre àmbit, pensàvem haver deixat per a la història la realització deFòrum de les Cultures lligada per sempre a Fòrum com a nom propi. I ja ho veis, basta llegir qualsevol diari o connectar qualsevol mitjà audiovisual perquè aquest mot ens aparegui revestit del delicte d'uns i de la credulitat dels altres. Avui, Fòrum és la paraula que defineix una estafa a gran escala, una complicitat institucional per descobrir i la realitat d'un sistema social que promou l'estalvi i el penalitza al mateix temps. Vull dir que, a la vegada que se'ns educa per «fer el raconet», amb l'argument que així viurem més tranquils, se'ns obliga a preocupar-nos d'ell si no volem veure'l emmagrir-se rosegat per la inflació. Per això, el nou ús d'aquesta paraula ens ha corprès a quasi tots. Bé, a tots menys als que se'n foten dels inútils esforços que han de fer els menys afavorits perquè no se'ls escolin els estalvis entre la gola del sistema financer. Ara mateix, creim saber del cert que per sempre més ens quedarà lligada la paraula a l'estafa descoberta. La relativitat és recordar que també ho vàrem creure fa dos anys, quan se'ns martellejà al llarg de mesos amb el Fòrum barceloní.
l l l
Podríem creure que en parlar de Mundiatothom interpreta que ens referim a la moderna versió de la guerra entre nacions que patirem les pròximes setmanes amb una sobredosi de patrioterisme futboler. I pot ser vera, però no per a tothom. De fet, la majoria dels nostres conciutadans que dediquen malpagats i gens reconeguts esforços per a mantenir-se en l'elit dels esports minoritaris viuen dedicats a un Mundial, e«seu Mundial». Per a ells hi deu haver poques coses més importants i, ja ho veis, tan poc compartides. A la Palma de la nostra resignació també hi ha algunes persones per a les quals Mundial té a veure amb negoci. Són els que se'n deuen aprofitar dels 46'4 milions d'euros pressupostats pel nou velòdrom que s'alça a tota pressa a Sant Ferran perquè ha d'estar llest peMundial de Ciclisme en Pista a celebrar dos mesos abans de les eleccions de 2007. Per a ells sí que la paraula Mundial deu anar escrita en majúscules i en daurat. Per a ells i per als que saben de la rendibilitat electoral d'una foto al costat del rei Joan Carles en plena precampanya. Poc importa si, d'entre totes les demandes d'equipaments esportius (que a Palma són moltes i les mancances vergonyoses), el velòdrom ocupa el darrer lloc. Menys importa, encara, si el que hi ha a Son Moix serveix per a fer fires de cavalls i concerts a l'aire lliure o si, per exemple, aquesta quantitat (més els habituals imprevists) invertida en escoletes procuraria benestar a molt gent.
