Els lectors d'aquest diari han pogut llegir dues notícies aquesta setmana que, combinant-les, deixen clar en què consisteix la política a Mallorca, tant l'actual com, per simple deducció, la que se'ns ve a sobre a partir de les pròximes eleccions de l'any que ve. Dimecres: «PP i PSOE permeten a Madrid el segon cinturó de Palma i l'autopista d'Eivissa». Dijous: «La Plataforma Salvem Mallorca obté 34.000 firmes en defensa del territori».
Respecte a la primera notícia, el text ens explicava que la diputada nacional del PSOE Isabel Oliver considerava d'allò més normal oposar-se a la iniciativa d'ERC -que és el partit que demanà que el Congrés instàs el govern nacional a impedir aquestes obres, entre d'altres- perquè atès que cada consell insular balear té signat amb l'executiu central el respectiu conveni de noves vies estava «fora de lloc» la dita pretensió. Tècnicament té tota la raó. El que passa és que aquesta obra mallorquina suposarà més, molta més construcció a les rodalies palmesanes directament, i més bona connexió -per mor de les autopistes del PP i les autovies d'UM- amb les zones que a tot Mallorca ja viuen una nova època d'esplendor del ciment del tal forma que indirectament la beneficiaran encara més. Per als incrèduls és recomanable una visita pel traçat previst del segon cinturó. Que se fixin amb les possessions abandonades, les cases de gent modesta que seran expropiades -1 milió de metres quadrats expropiats, en total- i les instal·lacions de gent rica que no se toquen ni se tocaran. Per suposat, que passi quelcom semblant a Eivissa motiva totes les mobilitzacions conegudes. A Mallorca, cap. Què estrany, eh? Dissabte se coneixia que el govern nacional, del PSOE, posa una condició al segon cinturó. Que prèviament se faci un estudi de «mobilitat». En una illa d'uns 750.000 habitants i a on la relació entre vehicles per persona s'acosta a 1 per 1, i a on a més ja existeixen les autovies i autopistes que fan impossible no fer la nova obra, qualsevol estudi tècnic justifica la necessitat del segon cinturó. No se tracta de justificar-ho tècnicament. Ni de no fer-ho, perquè probablement ja no hi ha més remei, perquè és conseqüència inexorable del disseny viari de tot Mallorca que han imposat PP-UM i el PSOE accepta. La qüestió clau resideix que s'hi ha de fer, almanco s'hauria d'intentar preservar l'interès general per evitar que una obra pública esdevengui palanca per a fabulosos negocis constructius i immobiliaris d'uns pocs sobre l'interès de tots. D'això, el PSOE, ni una paraula. Com el PP. Com UM. Aquest és el bessó del segon cinturó: posa en valor immobiliari una immensa àrea des de la zona sud-est -Coll d'en Rabassa- fins la nord -carretera Valldemossa: nou hospital de la Real, urbanitzacions en marxa, el metro que encara hi ha gent que se creu que se fa per anar al Campus...-, passant per Son Ferriol, el Pont d'Inca de Marratxí -les urbanitzacions que s'hi han fet i s'hi faran-, Son Castelló, carretera de Sóller... Que n'hi ha encara, a tota aquesta àrea, d'inútil camp que aviat quedarà ben construït! Això i no altra cosa és el que vol dir el segon cinturó. Però vostès no n'hauran llegit ni una paraula. No interessa parlar-ne. Sobretot als polítics de la Santíssima Trinitat de la Nova Mallorca: PP-UM-PSOE.
La segona notícia referida era la de les 34.000 firmes per «salvar» Mallorca que s'han presentat al Parlament. El denominador comú és un crit per reivindicar el dret a viure sense sentir-se ofegat pel ciment. Dret que el PP-UM no reconeix, i que el PSOE... Doncs, quan tocava anar de romeries anti PP, els socialistes, com al·lots amb calçons nous. Però ara, com que una part de la direcció només aspira a tocar poder gràcies a UM, ja no és oportú. És lògic que un partit de govern no assumesqui tot allò que reivindiquen els 34.000. És normal que el PSOE fugi de les (ara) inconvenients companyies com PSM i EU-Verds. El que no té cap ni peus és no saber triar una raonable mesura entre el poc i massa, el passar de dir (i no fer) que s'havia de limitar la construcció a ni dir tan sols res de la conseqüència de la nova xarxa viària: l'explosió constructiva i immobiliària. Això és tant com passar d'impulsar els 34.000 a posar-li a cada un dels signants un cinturó. Pel coll.
