Ferran Aguiló

En nom de no frustrar-ho tot

Ferran Aguiló20/05/06 0:00

Només és una pregunta innocent, la resposta de la qual no esper surti de les pietoses boques de la senyora Cirer o del senyor De Santos. Així i tot, la faré; per si «qualcú» sentís la necessitat de dir la veritat, encara que només fos per una vegada. Allà va: l'Ajuntament de Palma, en peperes mans des de fa quatre legislatures, aplicà als expropiats per l'operació especulativa (i destructora del patrimoni urbà) de sa Gerreria la mateixa generosa taxació que defensa per Son Espases? Voltros què creis? Com s'argumenta tenir dues acanadores diferents? L'estirp dels afectats? La dels amics? Què cony justifica que a uns se'ls doni més del que demanen i als altres els racionin les miques del suculent pastís de l'especulació? Com es pot pagar a la baixa habitatges de pobres i a l'alça terrenys improductius de rics? A l'espera de la resposta que no vendrà, em qued amb la definició que més ajusta al tarannà d'aquests governants sense escrúpols: dèbils amb els forts i forts amb els dèbils. Talment.

l l l
Oh, senyor, s'han molestat pel lema de la precampanya dePSC en el referèndum de l'Estatut de Catalunya. I no s'han molestat de qualsevol manera, no: s'han emprenyat (o fan veure que s'han emprenyat, que no ens ho hem de creure tot) com una moneia. He de reconèixer que a mi tampoc no m'agrada la frase triada, que em sembla massa evident i allunyada de la subtilitat que ens ha avesat la publicitat pretesament intel·ligent que està de moda. Allò de «El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya» no arriba a les soles de les sabates del que és capaç de fer el premiat sector publicitari català i deixa un regust de cuina casolana molt allunyada de la cuina d'autor, de la sofisticació amb la qual vol ser identificada la Catalunya creativa i moderna. Però és efectiva i punyent. Molt especialment contra ERC, que calla per no compartir emprenyo amb ePP. Perquè és contra el partit republicà que es llança aquesta frase, aquesta provocació a la reflexió. Del votant pepero que queda per Catalunya no s'espera que canviï la seva opció i, si tant voleu, no s'espera ni que reflexioni. Són els que són i no fan moure les estadístiques. Són els altres, els que poden veure en eno la possibilitat de castigar el possibilisme que tot ho frustra en nom de no frustrar-ho tot. És a ells que s'adreça la punyent evidència, la poalada de gel carregada de greuges: el boicot al cava i a altres productes catalans, la preferència alemanya en l'OPA d'Endesa, la campanya de falques radiofòniques a Andalusia, l'equiparació del nacionalisme català amb el terrorisme etarra, els insults, les mentides i les mitges veritats. Tot això, en forma de recordatori, va implícit en un lema poc lluit però que se suposa eficaç, capaç de fer trontollar la voluntat de molts de dir no per a demostrar que eCongrés ha menystengut la voluntat dels catalans expressada en el seu Parlament.